Tipus | badia fiord | |||
---|---|---|---|---|
Part de | mar d'Irlanda | |||
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Escòcia (Regne Unit) i Anglaterra (Regne Unit) | |||
| ||||
Afluents | Riu Eden ,River Annan (en) ,River Nith (en) ,River Cree (en) ,River Dee (en) ,River Ellen (en) ,River Esk (en) ,River Wampool (en) ,River Waver (en)
| |||
El Solway Firth (en gaèlic escocès Tràchd Romhra) és un firth, paraula escocesa per referir-se a fiord, que serveix de frontera entre Escòcia i Anglaterra, i entre els comtats de Cúmbria i Dumfries i Galloway. És part de la Mar d'Irlanda.
La costa és caracteritzada per baixos turons i petites muntanyes i reconeguda com una de les costes més espectaculars de la Gran Bretanya. És una àrea principalment rural, tot i que el turisme està en ascens.
La part nord de la costa anglesa del Solway Firth va ser designada com a Àrea de Bellesa Natural Excepcional (àrea la Costa de Solway) el 1964.[1] La construcció del parc eòlic Robin Rigg va començar el 2007.
Hi ha més de 290 quilòmetres quadrats de Llocs d'Especial Interès Científic (Site of Special Scientific Interest - SSSI) a la zona del Firth (un dels quals és Salta Moss), així com reserves naturals nacionals, a Caerlaverock i a Cúmbria.[2] Pel costat de Cúmbria, gran part de la costa ha estat designada com a Àrea de Bellesa Natural Excepcional. L'Àrea de Bellesa Natural Excepcional de la costa de Solway té dues seccions separades: la primera va cap a l'oest des del nord de Carlisle fins a Skinburnes; la segona va cap al sud des del llogaret de Beckfoot, passant per Mawbray i Allonby, fins a Crosscanonby.
El 2013, el cuc de bresca i el musclo blau van ser designats com a objectius dels esforços de conservació, i Allonby Bay (una entrada del Solway Firth) es va presentar com a candidata per a ser Zona de Conservació Marina.[3]
Una ruta a peu de llarga distància de 85 km, anomenada Annandale Way,[4] passa per Annandale, des de la font del riu Annan, als turons de Moffat, fins al Solway Firth. Es va inaugurar el setembre de 2009.[5]