La soule era un joc de pilota que es practicava a la França de l'antic règim i que actualment es torna a practicar en algunes regions de França.[1]
És un joc que s'ha considerat l'antecessor del rugbi. En ell, dos equips repartits en un terreny, han de col·locar la pilota de cuir, tela o fusta (denominada soule o choule) que és llançada per un àrbitre, a un lloc prèviament indicat.[2] Es jugava a l'aire lliure. Els jugadors o "souleurs" partien d'un lloc fix (el cementiri, un prat, un castell...) i havien d'arribar a un lloc indicat per posar-hi la pilota. El lloc d'arribada podia ser qualsevol, la llar d'una casa, per exemple. L'equip no era d'un nombre definit de persones; podia estar format per tots els homes sans de dos o més pobles, pels casats que jugaven contra els solters, etc. El joc, bàsicament consistia en una cursa que era interrompuda per baralles (melés) més o menys acarnissades. Les regles eren fluctuants i normalment les autoritats estaven en contra de la pràctica d'aquest esport, ja que no era estrany que diversos jugadors patissin fractures importants.
Un dels documents més antics que menciona la soule és una ordenança de Carles V de França del 3 d'abril de 1365, en la qual es diu "que no pot figurar entre els jocs que serveixen per a l'exercici del cos". El 1440, el bisbe de Tréguier amenaçà als jugadors amb l'excomunió i una multa de 100 sous. Va ser molt jugat fins a l'època de la Revolució Francesa quan la seva afició va quedar reduïda a l'àrea de Morbihan.[2]