Sperrylita

Infotaula de mineralSperrylita
Fórmula químicaPtAs
EpònimFrancis Louis Sperry (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DescobridorFrancis Louis Sperry (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMina Vermilion, Denison Township, Districte de Sudbury, Ontario, Canadà
Classificació
CategoriaMinerals sulfurs - Arseniurs
Nickel-Strunz 10a ed.2.EB.05a Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.2.EB.05a Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/C.05 Modifica el valor a Wikidata
Dana2.12.1.13
Heys3.12.50
Propietats
Sistema cristal·líisomètric
Estructura cristal·linaa = 5,967Å;
Grup puntualm3 (2/m 3) - diploidal*
Colorblanc estany
Fracturaconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa (Mohs)6 a 7 (Mohs)
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllagris fosc cap negre
Diafanitatopaca
Densitat10,58 g/cm³ (mesurada); 10,78 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesisotròpica
Impureses comunesIr, Rh, Fe, Cu, Sb
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1889
SímbolSpy Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La sperrylita és un mineral de la classe dels minerals sulfurs, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat “grup de la pirita”. Va ser descoberta l'any 1889 prop de Gran Sudbury, a l'estat d'Ontario (Canadà), sent nomenada així en honor de Francis L. Sperry, químic nord-americà.[2]

Característiques químiques

[modifica]

És un arsenur simple de platí. El grup de la pirita en què s'enquadra són tots sulfurs o similars d'un metall que cristal·litzen en el Sistema cristal·lí cúbic. Els cristalls poden mostrar un intercreixement amb un aliatge de platí-ferro.

A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: iridi, rodi, ferro, coure i antimoni.

Formació i jaciments

[modifica]

En jaciments del platí, en roques magmàtiques, roques pegmatites bàsiques i en depòsits al·luvials. És de tots els minerals del platí el que presenta una més àmplia distribució pel món. Als territoris de parla catalana ha estat descrita al bosc de Poblet (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà).[3]

Sol trobar-se associat a altres minerals com: pirrotita, pentlandita, calcopirita, violarita, cubanita, bornita, esfalerita, galena, linneïta, magnetita, testibiopal·ladita, sudburyita, omeiïta, or, amalgama de plom, cromita, ilmenita, gersdorffita, pirita, mil·lerita, estibina, niggliïta, or argèntic, platí, merenskyita, kotulskita, cooperita o laurita.

Usos

[modifica]

S'extreu en les mines com a important mena del platí.

Referències

[modifica]
  1. «Sperrylite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. Wells H.L. (1889), American Journal of Science: 37: 67-70.
  3. Canet, C.; Alfonso, P.; Melgarejo, J.-C.; Jorge, S. «PGE-BEARING MINERALS IN SILURIAN SEDEX DEPOSITS IN THE POBLET AREA, SOUTHWESTERN CATALONIA, SPAIN». The Canadian Mineralogist, 41, 3, 01-06-2003, pàg. 581–595. DOI: doi:10.2113/gscanmin.41.3.581 [Consulta: 5 febrer 2024].