Mascle de Sphaerophoria rueppellii | |
Taxonomia | |
---|---|
Super-regne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Arthropoda |
Classe | Insecta |
Ordre | Diptera |
Família | Syrphidae |
Gènere | Sphaerophoria |
Espècie | Sphaerophoria rueppellii Wiedemann, 1830[1] |
Nomenclatura | |
Sinònims |
|
Sphaerophoria rueppellii és un dípter paleàrtic pertanyent a la família dels sírfids autòcton de la Mediterrània.[1]
Adults d'entre 5 i 8 mm de llargària. El tòrax negre amb una banda lateral groga amb els lòbuls posteriors negres. Les antenes són menudes i grogues. El cap baix les antenes també és groga però pot presentar parts enfosquides. L'abdomen està constret entre el segon i el tercer segment.[2][3] Els mascles tenen l'abdomen acabat en una protuberància taronja, que és l'òrgan copulador, mentre que en les femelles l'abdomen acaba de forma punxeguda.[4]
Present al centre i sud d'Europa, Nord d'Àfrica, Etiòpia i la costa del Pacífic.
Aquesta espècie està lligada a espais oberts, sent també abundant en la vegetació herbàcia propera a les ribes de rius.[5]
S'alimenta de totes les espècies de pugó i la seua acció destaca a altes temperatures, en condicions on altres enemics naturals dels pugons no són efectius. Està present de manera natural en el medi ambient, trobant-se la seua presència en els hivernacles, especialment en els mesos més càlids (març-octubre). Els adults s'alimenten de pol·len i nèctar. Les femelles dipositen els ous prop de les colònies de pugó perquè les larves troben fàcilment l'aliment en sorgir de l'ou. Les larves s'alimenten de pugó, arribant a depredar una mitjana de 200 per larva durant tota la fase larval, que a temperatures mitjanes de 25° C dura uns nou dies i es compon de 3 estadis: L1, L2 i L3. Després d'aquesta etapa, les larves passen a una fase de pupa. Les pupes poden trobar-se tant en el substrat com en les fulles. De les pupes emergeixen els adults, que després de madurar sexualment i copular, pondran els ous prop de les colònies de pugó, tancant el cicle. El desenvolupament des d'ou a adult reproductor dura uns 21 dies. Cada femella pon fins a 400 ous al llarg de la seua vida. Les larves de S. rueppellii són capaces d'alimentar-se de mosca blanca, trips i aranya roja. En absència de pugó, les femelles poden pondre en colònies de mosca blanca.[6]
La presència de flors afavoreix la seua presència als jardins i horts.[6][7] En un estudi en hivernacles al mediterrani on es cultiven pebreres es van testar; caps blancs, coriandre i la pròpia pebrera, va demostrar que per a aquesta espècie de sírfid els caps blancs els ofereixen més aliment que la resta, sent una planta búnquer. Encara que la pebrera també pareix atraure'ls prou.[8][9] En altre estudi també s'ha vist que visita plantes de coronària.[10]