Tipus | Àlbum | |
---|---|---|
Artista | The Offspring | |
Publicat | 9 de desembre 2003 | |
Enregistrat | Gener−agost 2003 | |
Gènere | Punk rock, rock alternatiu | |
Durada | 32:00 | |
Llengua | anglès | |
Discogràfica | Columbia | |
Productor | Brendan O'Brien The Offspring | |
Format | estríming de música | |
Cronologia | ||
← Conspiracy of One
(2000) | ||
Senzills de Splinter | ||
→ | ||
Splinter és el setè disc d'estudi de la banda californiana de punk rock The Offspring. Fou publicat el 9 de desembre de 2003 per Columbia Records amb la producció de Brendan O'Brien i de la mateixa banda. Fou el primer treball sense el bateria Ron Welty i també el primer a tenir l'etiqueta Parental Advisory en la portada malgrat que tots els àlbums anteriors ja contenien blasfèmies i obscenitats.
Després de dos anys gira per promocionar l'àlbum Conspiracy of One, la banda va començar a treballar en noves cançons a finals de 2002. Les sessions d'enregistrament es van realitzar durant la primera meitat d'any de 2003. Com que no volien substituir a Ron Welty de forma immediata, van comptar el músic Josh Freese per tocar la bateria durant aquestes sessions mentre buscaven un nou substitut.
En l'April Fools' Day de 2003, la banda va anunciar que el nou àlbum es titularia Chinese Democrazy, en clara referència a l'àlbum homònim que havia de publicar Guns N' Roses però que contínuament era posposat.[1] Posteriorment van anunciar el títol oficial de l'àlbum, que prové de la lletra de la cançó «Long Way Home», inclosa en l'àlbum.
Com els darrers treballs de la banda, aquest àlbum va rebre una valoració molt variada per la crítica musical. Alguns mitjans van destacar el retorn a les arrels punk citant a «The Noose» i «Da Hui», i altres van elogiar les cançons més comercials «Hit That» i «Spare Me the Details».[2] També van rebre crítiques perquè algunes cançons eren totalment prescindibles com «The Worst Hangover Ever» i «When You're in Prison». Una altra crítica fou la curta durada de l'àlbum, ja que amb prou feines arriba a la mitja hora. En conclusió, un treball poc satisfactori en general però destacant la millora en algunes lletres respecte treballs anteriors.[3]
Totes les cançons foren escrites i compostes per Dexter Holland[4].
Núm. | Títol | Durada |
---|---|---|
1. | «Neocon» | 1:06 |
2. | «The Noose» | 3:18 |
3. | «Long Way Home» | 2:23 |
4. | «Hit That» | 2:49 |
5. | «Race Against Myself» | 3:32 |
6. | «(Can't Get My) Head Around You» | 2:14 |
7. | «The Worst Hangover Ever» | 2:58 |
8. | «Never Gonna Find Me» | 2:39 |
9. | «Lightning Rod» | 3:20 |
10. | «Spare Me the Details» | 3:24 |
11. | «Da Hui» | 1:42 |
12. | «When You're in Prison» | 2:35 |
Durada total: |
32:00 |
La part enhanced del CD conté el següent material:
Cançons MP3 | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Núm. | Títol | Durada | |||||||
13. | «The Kids Aren't Alright» (Island Style) | 5:08 | |||||||
14. | «When You're in Prison» (Instrumental) | 2:34 | |||||||
Durada total: |
39:42 |
Llista | Posició | Certificació | Vendes |
---|---|---|---|
Austràlia[5] | 12 | 1x Platí | 70.000 |
Canadà[6] | 1x Or | 50.000 | |
Estats Units[6] | 30 | 1x Or | 500.000 |
França[5] | 19 | 1x Or | |
Japó | 8 | 1x Or | 100.000 |
Regne Unit[7] | 27 | 1x Plata | 60.000 |