Estat de conservació | |
---|---|
![]() | |
En perill crític | |
UICN | 61417 ![]() |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Chondrichthyes |
Ordre | Squatiniformes |
Família | Squatinidae |
Gènere | Squatina |
Espècie | Squatina aculeata ![]() Cuvier, 1829 |
Nomenclatura | |
Sinònims | |
Distribució | |
![]() ![]() |
Squatina aculeata és una espècie de peix de la família dels taurons i de l'ordre dels esquatiniformes.[1] Va ser descrit per Cuvier el 1829. Raja osbecki és un sinònim descrit per Johann Walbaum el 1792.[2]
Squatina aculeata és una espècie costanera que habita als vessants més alts de l'Atlàntic oriental tropical, temperat i càlid. Viu sobre o prop del fons marí a profunditats de 30 a 500 m sobre substrats tous.
Aquest tauró a la maduresa pot atènyers fins 120-122 cm de longitud total per als mascles i de 137-143 cm TL per a les femelles. És una espècie vivípara lecitòtrofa, amb dos ovaris i úter funcionals. El seu temps de gestació va ser estimat en un any, amb part probablement entre maig i juliol i amb una periodicitat reproductiva de dos anys.[3]
Són molt susceptibles a les captures accidentals per xarxes d'arrossegamen ja que es troben al fons marí cobert de substrat esperant per emboscar les preses. L'espècie també és capturada accidentalment amb xarxes de tremel i palangres de fons en tota la zona de distribució. Les pertorbacions humanes per la degradació de l'hàbitat i el turisme també són possibles amenaces per al seu hàbitat preferit prop de la costa. Són propensos a l'esgotament per mor de l'hàbitat fragmentat, cosa que podria provocar una baixa taxa d'intercanvi entre poblacions, limitant per tant el potencial de recuperació de les poblacions aïllades.[4] Per això es va catalogar en perill crític a la Llista Vermella de la UICN.[4]
Al llarg de les costes de l'Àfrica Occidental, no hi ha pesqueries dirigides per a aquesta espècie, però es pren com a captura incidental de les principals pesqueries d'arrossegament demersal industrial internacional i xarxes d'enmalle de fons costaners.[4]