Srettha Thavisin

Excel·lència
Srettha Thavisin

(2023)
Biografia
Naixement	15 febrer 1962 (63 anys) Phra Nakhon Province (Tailàndia)
Ministre de Finances de Tailàndia
1r setembre 2023 – 16 agost 2024 ← Arkom Termpittayapaisith – Pichai Chunhavachai ^(en)  → Membre del gabinet: 63rd Cabinet of Thailand ^(en)
30è Primer ministre de Tailàndia
22 agost 2023 – 16 agost 2024 (destitució) ← Prayut Chan-ocha – Paetongtarn Shinawatra →
Dades personals
Residència	Phitsanulok Mansion ^(en) (2023–2024) Government House of Thailand ^(en)
Grup ètnic	Xinesos tailandesos
Religió	Theravada
Formació	Universitat de Claremont - Màster en administració d'empreses Universitat de Massachusetts - Grau en Arts escola de demostració Prasarnmit
Alçada	1,92 m
Lateralitat	esquerrà
Color dels ulls	Negre
Color de cabells	Negre
Activitat
Camp de treball	Immoble i govern
Lloc de treball	Bangkok
Ocupació	polític, empresari
Ocupador	Procter & Gamble
Partit	Pheu Thai (2022–)
Família
Cònjuge	Pakpilai Thavisin (1989–)
Parents	Prachuab Soontarangkul, oncle polític
Premis
(2024)  Gran Cordó de l'Orde de l'Elefant Blanc (2024)  Grand Cordon of the Order of the Crown of Thailand ^(en)
Signatura

Srettha Thavisin (tai: เศรษฐา ทวีสิน) (Phra Nakhon Province, 15 de febrer de 1962) és un polític i promotor immobiliari tailandès que va exercir com a primer ministre de Tailàndia entre el 22 d'agost de 2023 i agost del 2024.^[1] Abans va ser el cap executiu i president de Sansiri.^[2] És un conegut confident de l'antic primer ministre Thaksin Shinawatra.

Biografia

Va cofundar Sansiri el 1988, que més tard es va convertir en un dels promotors immobiliaris més grans de Tailàndia, la qual cosa va portar a Srettha a convertir-se en un magnat immobiliari i multimilionari.^[3]

Primer ministre

Es va unir al Partit Pheu Thai en 2022, i després de les eleccions generals de Tailàndia de 2023 fou nomenat primer ministre el 22 d'agost^[4] després que el Tribunal Constitucional de Tailàndia inhabilités Pita Limjaroenrat, d'Avançar, el guanyador de les eleccions, quan s'enfrontava a la votació per al seu nomenament.^[5] Fou rellevat del càrrec de Primer Ministre per una sentència del Tribunal Constitucional de Tailàndia pel nomenament de Pichit Chuenban com a ministre, quan havia estat a la presó per intentar subornar membres del Tribunal Suprem.^[4] Paetongtarn Shinawatra fou la nomenada pel seu partit per succeïr-lo.^[6] És la persona més jove de la història tailandesa a convertir-se en primera ministra i la segona dona que ocupa el càrrec.^[7]

Referències

1. «Thai court orders dismissal of Prime Minister Srettha Thavisin» (en anglès). al Jazeera. [Consulta: 16 agost 2024].
2. «Srettha quits CEO job amid PM speculation». , 04-04-2023 [Consulta: 7 maig 2023].
3. «Thailand's king swears in new PM Srettha Thavisin and cabinet» (en anglès). Arxivat de l'original el 2023-09-06. [Consulta: 7 setembre 2023].
4. «Thai court orders dismissal of Prime Minister Srettha Thavisin» (en anglès). al Jazeera, 14-08-2024. [Consulta: 16 agost 2024].
5. «El candidato reformista a primer ministro es suspendido como diputado» (en castellà). RFI, 19-07-2023. [Consulta: 18 setembre 2024].
6. «Thailand's Pheu Thai party picks Paetongtarn Shinawatra as PM candidate» (en anglès). France 24, 15-08-2024. [Consulta: 23 desembre 2024].
7. Reuters «Paetongtarn Shinawatra becomes Thailand’s youngest prime minister» (en anglès). CNBC, 16-08-2024 [Consulta: 17 agost 2024].