Biografia | |
---|---|
Naixement | 6 maig 1889 Redbridge (Anglaterra) |
Mort | 11 octubre 1967 (78 anys) Londres |
Activitat | |
Ocupació | tipògraf, dissenyador gràfic, periodista |
Activitat | (Floruit: 1930 ) |
Membre de | |
Obra | |
Obres destacables
| |
Premis
|
Stanley Arthur Morison (Wanstead (Essex), 6 de maig de 1889 - Londres, 11 d'octubre de 1967) fou un tipògraf, dissenyador i historiador de la impremta anglès.[1][2]
Stanley Morison, també conegut com "l'amic dels impressors" va néixer a Wanstead, Essex, però va passar la major part de la seva infància i els primers anys d'adult a la casa de la família situada a Farfaix Road, Harringay. El seu pare, un viatjant de comerç, va abandonar la família i ell va haver d'abandonar l'escola a l'edat de 14 anys per treballar a una oficina, per tant va ésser totalment autodidacta.
Es va convertir en assistent editorial de la revista Imprant el 1913.
Va ser empresonat durant la primera Guerra mundial, perquè era un objector de consciència. El 1918 es va convertir en supervisor de disseny de Pelican Press, aquesta situació va ser seguida per una similiar en el Cloister Press
El 1922 va ser membre fundador de Fleuron society dedicada a qüestions tipogràfiques (un fleuron és una flor o adorn tipogràfic), va editar la revista d'aquesta societat duran cinc anys de 1925-1930. La qualitat de les il·lustracions de la publicació i la impressió es considera excepcional. Del 1923 al 1925 va ser redactor/escriptor per a Personal Annual, una revista d'arts gràfiques.
Des de 1923 fins al 1967 Morison va ser consultor tipogràfic per la Monotype Corporation. En la dècada de 1920 i 1930, el seu treball dintre de Monotype inclou la investigació i adaptació dels tipus de lletra històrics, com la reactivació dels tipus de lletra Baskerville i Bembo. Va aconseguir ampliar enormement la gamma de tipus de lletra de la companyia i va influir de forma destacable en el camp de la tipografia, sobretot, degut a la reelaboració de set tipografies del passat. Es tractava d'un canvi revolucionari, aquestes noves tipografies marcaven l'inici d'una renaixença tipogràfica.
Abans de Morison les tipografies usades en la impremta anglesa van ser la Plantin i la Caslon. Morison va ser també consultor tipogràfic per al diari The times des de 1929 fins al 1960, que en 1931 l'hi va encarregar un nou tipus, que es convertiria en el Times New Roman.[3]
Morison va ser triat dissenyador reial per a la indústria el 1960 i va ser membre del consell editorial de la Enciclopedia Britanica de 1961 fins a la seva mort el 1967 a Londres. Altres tipus de lletra que ha dissenyat Morison per la Monotype Corporation són Blade (1923) i Bembo (1929)[4][5][6][7]
Algunes de les obres més destacades són les següents: