Fitxa | |
---|---|
Direcció | Henry King |
Protagonistes | Spencer Tracy Cedric Hardwicke Walter Brennan |
Director artístic | William S. Darling i George Dudley |
Producció | Darryl F. Zanuck |
Dissenyador de producció | William S. Darling |
Guió | Philip Dunne Julien Josephson |
Música | R.H. Bassett, Robert Russell Bennett, Cyril J. Mockridge, Alfred Newman, David Raksin, Rudy Schrager i Louis Silvers (no surten als crèdits) |
Fotografia | George Barnes |
Muntatge | Barbara McLean |
Vestuari | Royer |
Productora | 20th Century Fox |
Distribuïdor | 20th Century Fox |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units |
Estrena | 1939 |
Durada | 101 minuts |
Idioma original | anglès |
Rodatge | Tanzània |
Color | en blanc i negre |
Pressupost | 1.338.000 dòlars[1] |
Descripció | |
Gènere | aventures, biogràfic |
Lloc de la narració | Londres |
Stanley and Livingstone és una pel·lícula de 1939 basada de lluny en la història real de la recerca del periodista gal·lès Sir Henry M. Stanley per trobar el Dr. David Livingstone, un missioner escocès presumptament perdut a l'Àfrica, i que finalment va trobar el 10 de novembre de 1871. Spencer Tracy interpreta Stanley, mentre Cedric Hardwicke fa de Livingstone. El repartiment inclou Nancy Kelly, Richard Greene, Walter Brennan, Charles Coburn i Henry Hull.
Quan periodista i l'aventurer estatunidenc Henry M. Stanley torna de la guerra amb els indis, el seu editor James Gordon Bennett l'envia a l'Àfrica per localitzar el missioner escocès David Livingstone, desaparegut en plena selva africana. Quan per fi el localitza, descobreix que aquest ha contret una greu malaltia, i que se sent còmode vivint entre els nadius.[2]
D'acord amb Philip Dunne el film va ser originalment pensat com un vehicle pel lluïment de Tyrone Power com Stanley i el guió es va preparar amb aquesta idea. Darryl F. Zanuck, cap de producciò a la 20th Century Fox va enviar una nota suggerint canviar el projecte i convertir Stanley en un cínic que busca Livingstone com una estratègia publicitària i que esdevé un idealista després de trobar-lo. Zanuck va fer que Dunne i Julien Josephson reescrivissin el guió.[3] Les seqüències del safari van ser rodades a Kenya, Tanzània, i Uganda. Les escenes americanes ho van ser a Wyoming, i al Sun Valley, Idaho.