Steen Steensen Blicher

Plantilla:Infotaula personaSteen Steensen Blicher
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 octubre 1782 Modifica el valor a Wikidata
Vium (Dinamarca) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort26 març 1848 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Spentrup (Dinamarca) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaSpentrup (en) Tradueix (1825–1847)
Thorning (en) Tradueix (1819–1825)
Randers (1797–)
Randlev Præstegård (en) Tradueix
Aunsbjerg (en) Tradueix
Vium Parish (en) Tradueix
Copenhaguen Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitatdanès
ReligióLuteranisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Copenhaguen Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Spentrup Church (en) Tradueix (1825–1847) Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEscriptor i poeta
MovimentRomanticisme
Obra
Obres destacables
Brudstykker af en Landsbydegns Dagbog
Família
PareNiels Blicher Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: a12d1f63-fa72-4436-9407-99c8d6993dc1 IMSLP: Category:Blicher,_Steen_Steensen Project Gutenberg: 5843 Modifica el valor a Wikidata

Steen Steensen Blicher (Vium, prop de Viborg, 11 d'octubre de 1782 - Spentrup, 26 de març de 1848) va ser un novel·lista i poeta danès del Romanticisme.[1]

Biografia

[modifica]

Fill d'un pastor protestant i d'una mare que es va tornar boja, el que li va marcar profundament, va haver de treballar com a preceptor durant els seus estudis universitaris de teologia a Copenhaguen des de 1799, superant una pneumònia que le va mantenir prostrat al llit a l'illa de Falster, des de 1807 a 1809. Professor auxiliar a l'escola llatina de Randers, es va casar amb la jove vídua d'un pastor protestant el 1810 (tenia 17 anys) i va treballar en una granja el 1817 durant uns mesos, fins que va abraçar la carrera eclesiàstica i va ser nomenat pastor de Thorning (1819) i, més tard, de Spentrup, on va romandre fins a la seva mort. El 1824 apareixen a la revista de Copenhaguen La Harpe els seus dos primers intents en prosa: Històries de bandolers jutlandeses i Velles llegendes de Jutlàndia i segueix escrivint per a altres. El 1827 va editar una revista, L'Aurora Boreal, que va durar tres anys i on van ser publicats 26 de les seves novel·les curtes. Pare d'onze fills i amb la càrrega suplementària d'un altre adoptiu i tres nebots, va viure una existència penosa menjat pels deutes, de manera que a vegades va estar a punt de vendre els mobles per poder pagar-les. A més, la seva dona li va ser infidel i va trencar amb ella el 1827, sense divorciar-se, però. Va morir en la pobresa un any després d'haver dimitit del seu càrrec pastoral.

Va ser considerat el creador de la prosa literària en danès,[1] va traduir els poemes de Walter Scott i els que James Macpherson va fer passar com a obra del bard cèltic Ossian i va evolucionar des del Romanticisme al Realisme dels seus últims escrits, tant en danès com en dialecte jutlandès. Com a poeta i escriptor costumista se l'identifica com el cantor dels erms de Jutlàndia i de la vida dels habitants d'aquesta regió.

Va ambientar a l'Espanya de la Inquisició la seva novel·la Donna Leonora (1825) i es recorda especialment com la seva obra mestra la novel·la Diari d'un sagristà de poble (1824), que alguns tradueixen com Fragments del diari d'un mestre de poble, pel valor de les seves caracteritzacions, així com els llibres de poemes Campanillas (1825) i Ocells de pas (1838); va editar també diverses col·leccions de poemes: el 1814 (Poemes), el 1817 (Sis dies a través de Jutlàndia), el 1835 i el 1847. Els seus contes es van recopilar en 7 volums publicats entre 1846 i 1847. Menys conegut és el seu teatre: va deixar diverses comèdies intranscendents i una tragèdia, Johanna Gray, que va ser representada sense èxit al Teatre Reial de Copenhaguen.

Obres

[modifica]
  • Brudstykker af en Landsbydegns Dagbog (1824, novel·la, Diari d'un sagristà de poble)
  • Sneklokken (1825, poemes)
  • Røverstuen (1827, novel·la)
  • Ak! hvor forandret (1828, novel·la)
  • Sildig Opvaagnen (1828, novel·la)
  • Præsten i Vejlby (1829, novel·la)
  • Kjeltringliv (1829, novel·la, «Vida gitana»)
  • Telse (1829, novel·la)
  • Hosekræmmeren (1829, novel·la)
  • Trækfuglene (1838, poesia, «Ocells de pas»)
  • De tre Helligaftner (1842, novel·la)
  • E Bindstouw (1842, llegenda en dialecte)

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Steen Steensen Blicher - Works, Blicher works in English» (en anglès).[Enllaç no actiu]

Bibliografia

[modifica]
  • Diccionario Bompiani de Autores literarios, t. I.
  • Jean-Claude Polet. Patrimoine littéraire européen, p. 147-149.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Steen Steensen Blicher
  • Autobiografia de S.S. Blicher a The Archive of Danish Literature Arxivat 2011-09-29 a Wayback Machine. (danès)