Biografia | |
---|---|
Naixement | 1958 (65/66 anys) Gènova (Itàlia) |
Formació | Accademia Musicale Chigiana |
Activitat | |
Ocupació | músic, guitarrista, guitarrista clàssic |
Ocupador | Royal Academy of Music |
Instrument | Guitarra |
Premis | |
| |
Stefano Grondona (Gènova, 1958) és un guitarrista italià.
Estudià a la seva ciutat natal amb Sergio Notaro i Oscar Ghiglia, es diplomà en guitarra clàssica a l'Accademia Musicale Chigiana de Siena i amplià els estudis amb els mestres Julian Bream i Andrés Segovia. En la dècada dels 1970 li arribà el reconeixement quan participà en els certàmens internacionals de Parma (1975), Gargnano (1976), Alexandria (1978), Palma (1980) i castell de Leeds (1981), i alhora guanyà els premis Mario Castelnuovo Tedesco (1975) i Concurs Internacional Andrés Segovia (1979). També és professor de guitarra al Conservatori Estatal de Vicenza (Vènet).
Des d'aleshores ha estat un dels guitarristes més clàssics més reconeguts internacionalment, i ha tocat amb les orquestres més prestigioes d'arreu del món. El 2002 va crear el quintet de guitarres Nova Lira Orfeo XXI Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine., basat en el grup Lira Orfeo Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine., societat fundada a Barcelona el 1898 per Miquel Llobet i Solés, guitarrista català del que en va difondre l'obra al festival Un ponte di note a Ponte in Valtellina el 2005. També ha col·laborat al llibre de Luca Waldner La Chitarra di Liuteria - Masterpieces of Guitar Making.
2011: Creu de Sant Jordi,[1] atorgat per la Generalitat de Catalunya. El 27 d'abril de 2011, Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya, va concedir personalment a Stefano Grondona la Creu de Sant Jordi, el màxim reconeixement al mèrit cultural de Catalunya. Motivació oficial: per les seves activitats concertístiques i docents, que l'han situat a l'avantguarda del panorama internacional. Vinculat a Catalunya des de finals de la dècada de 1970, va dur a terme investigacions històriques sobre la guitarra i la difusió de composicions de músics catalans per a aquest instrument. La seva producció discogràfica i assaig dibuixen una imatge innovadora de la guitarra catalana en l'època del modernisme i realcen la figura del compositor Miguel Llobet.