Pot arribar a fer 25 cm de llargària màxima (els mascles tendeixen a ésser més grossos que les femelles).
Cos comprimit lateralment, en forma de ganivet i amb una coloració uniformement blanca pàl·lida amb un matís rosaci a causa dels capil·lars subcutanis. El dors és gris amb nombrosos electroreceptors en forma de punts blancs.
Igual que altres apteronòtids, produeix un camp elèctric continu, de voltatge feble i amb una freqüència de 732-1.465 Hz que li serveix com a eina d'electrolocalització i comunicació.[3]
A diferència d'altres espècies de Sternarchogiton, presenta un dimorfisme sexual molt accentuat car els mascles reproductors desenvolupen dents fortes i externes als extrems d'ambdues mandíbules, tenen gònades més grosses i llurs caps s'allarguen (aquests mascles són tan diferents de les femelles i dels joves que, durant 40 anys, es va pensar que eren un gènere i una espècie diferents: Oedemognathus exodon).[4][5][6][7][8][9]
↑Turner, C.R., Derylo, M. de Santana, C.D., Alves-Gomes, J.A. i Smith, G.T., 2007. "Phylogenetic comparative analysis of electric communication signals in ghost knifefishes (Gymnotiformes: Apteronotidae)". Journal of Experimental Biology 210 (Pt 23): 4104–4122. [1]
↑Albert, J.S., 2003. Apteronotidae (Ghost knifefishes). P. 497-502. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.). Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, el Brasil.
↑Campos-da-Paz, R., 2005. "Previously undescribed dental arrangement among electric knifefishes, with comments on the taxonomic and conservation status of Tembeassu marauna Triques (Otophysi: Gymnotiformes: Apteronotidae)". Neotropical Ichthyology 3 (3): 395–400.
↑Sazima, I., 1983. "Scale-eating in characoids and other fishes". Environmental Biology of Fishes 9 (2): 87–101. [3][Enllaç no actiu]
↑Mago-Leccia, F., 1994. Electric fishes of the continental waters of America. Fundación para el Desarrollo de las Ciencias Físicas, Matemáticas y Naturales (FUDECI). Biblioteca de la Academia de Ciencias Físicas. Matemáticas y Naturales, Caracas, Veneçuela. Vol. 29 . 206 p.
Albert, J.S. i R. Campos-da-Paz, 1998. Phylogenetic systematics of Gymnotiformes with diagnoses of 58 clades: a review of available data. P. 419-446. A: L.R. Malabarba, R.E. Reis, R.P. Vari, Z.M.S. Lucena i C.A.S. Lucena (eds.). Phylogeny and classification of neotropical fishes. Porto Alegre: EDIPUCRS.
Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.