Stipa pennata

Infotaula d'ésser viuStipa pennata Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdrePoales
FamíliaPoaceae
TribuStipeae
GènereStipa
EspècieStipa pennata Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Il·lustració
Vista de la planta
Al seu hàbitat

Stipa pennata és una espècie de planta de la família de les poàcies que es distribueix per l'Europa central i del sud, terres altes típiques de Sol (estepa) turons i roques fins a 2500 m d'altitud. És escassa i floreix a final de primavera.

Pot arribar a 1 m d'alçada amb moltes tiges juntes, dretes i rodones. És una planta perenne. Té 4-6 espícules apinyades i cobertes per la fulla superior. Glumes estretes, acanalades o ratllades, blanquinoses, verdoses o groguenques, gairebé iguals, de 8 cm de longitud, inclosa l'aresta i la llarga cua. El fruit és plomós, llarg, rodó i estret, amb una aresta d'uns 25 cm de longitud, retorçada i colzada en un tram de la base, després com una ploma envoltada de nombrosos pèls fins, llargs i de color blanc platejat, formant corbes o bucles disposats capritxosament. Fulles enrotllades, ratllades i estretes, de color verd groguenc o verd blavós, canviant amb la maduresa. La beina és de 5 mm d'amplada, que s'enrotlla al principi sobre les espícules i les tiges, fins a 10 cm de longitud, dretes i enrotllades, d'1 mm de diàmetre. La fulla superior entre les arestes, sense arribar a la seva longitud. Es diu que són setàcies perquè acaben en una llarga i fina punta.[1]

Taxonomia

[modifica]

Stipa pennata va ser descrita per Linné i publicada a Species Plantarum 1: 78, l'any 1753.[2]

  • Stipa: nom genèric que deriva del grec stupe (estopa) o stuppeion (fibra), fent al·lusió a les aristes plumoses de les espècies euroasiàtiques, o (més probablement) a la fibra obtinguda de pastures d'espart.[3]
  • pennata: epítet llatí que significa "emplumada".[4]
  • Aristida pennata var. rigida Roshev.
  • Stipa anomala P.A.Smirn. ex Roshev.
  • Stipa anomala P.A. Smirn.
  • Stipa appendiculata Celak.
  • Stipa austriaca (Beck) Klokov
  • Stipa austroitalica subsp. appendiculata (Celak.) Moraldo
  • Stipa austroitalica var. appendiculata (Celak.) Martinovský
  • Stipa balcanica (Martinovský) Kožuharov
  • Stipa borysthenica Prokudin
  • Stipa borysthenica subsp. germanica (Erdtman) Martinovský & Rausch
  • Stipa borysthenica var. germanica (Endtm.) Dengler
  • Stipa disjuncta Klokov
  • Stipa dvorakii (Martinovský & Moraldo) Landolt
  • Stipa eriocaulis Borbás
  • Stipa eriocaulis subsp. austriaca (Beck) Martinovský
  • Stipa eriocaulis subsp. dvorakii (Martinovský & Moraldo) Moraldo & Ricceri
  • Stipa eriocaulis subsp. kiemii (Martinovský) Tzvelev
  • Stipa eriocaulis subsp. lithophila (P.A.Smirn.) Tzvelev
  • Stipa eriocaulis subsp. lutetiana H.Scholz
  • Stipa gallica (Steven) Celak.
  • Stipa germanica (Endtm.) Klokov
  • Stipa graniticola Klokov
  • Stipa iberica f. laevis Martinovský
  • Stipa iberica var. pygmaea Martinovský
  • Stipa joannis Čelak.
  • Stipa joannis subsp. balcanica Martinovský
  • Stipa joannis subsp. germanica Endtm.
  • Stipa joannis f. okensis P.A.Smirn.
  • Stipa joannis subsp. sabulosa (Pacz.) Lavrenko
  • Stipa lejophylla P.A.Smirn.
  • Stipa lithophila P.A.Smirn. ex Roshev.
  • Stipa mediterranea subsp. gallica (Čelak.) Asch. & Graebn.
  • Stipa oligotricha Moraldo
  • Stipa oligotricha subsp. kiemii (Martinovský) Moraldo
  • Stipa pennata var. anomala (P.A.Smirn.) Tzvelev
  • Stipa pennata var. appendiculata Celak.
  • Stipa pennata var. appendiculata Čelak.
  • Stipa pennata subsp. austriaca (Beck) Martinovský & Skalický
  • Stipa pennata var. austriaca Beck
  • Stipa pennata subsp. dvorakii Martinovský & Moraldo
  • Stipa pennata subsp. eriocaulis (Borbás) Martinovský & Skalický
  • Stipa pennata var. gallica Steven
  • Stipa pennata f. gallica (Steven) Brand
  • Stipa pennata subsp. joannis (Čelak.) Pacz.
  • Stipa pennata var. joannis (Čelak.) Asch. & Graebn.
  • Stipa pennata subsp. kiemii Martinovský
  • Stipa pennata subsp. lejophylla (P.A.Smirn.) Tzvelev
  • Stipa pennata subsp. lithophila (P.A.Smirn.) Martinovský
  • Stipa pennata var. okensis (P.A.Smirn.) Tzvelev
  • Stipa pennata f. penicillifera Pacz.
  • Stipa pennata var. rigida (Roshev.) Tzvelev
  • Stipa pennata f. sabulosa Pacz.
  • Stipa pennata subsp. sabulosa (Pacz.) Tzvelev
  • Stipa pulcherrima var. austriaca (Beck) Podp.
  • Stipa pulcherrima var. gallica (Steven) Podp.
  • Stipa sabulosa (Pacz.) Sljuss.
  • Stipa sabulosa subsp. germanica (Endtm.) Martinovský Rauschert
  • Stipa tauricola Celak.
  • Stipa veneta Moraldo
  • Stipa vulgaris Gueldenst.[5]

Referències

[modifica]
  1. Bruno Gómez, J. La flor del Páramo III. León:Diputación Provincial de León, 1994. ISBN 84-87081-78-9. 
  2. «Stipa pennata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 22 novembre 2014].
  3. (en anglès) Watson L, Dallwitz MJ. «The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references». The Grass Genera of the World, 2008. [Consulta: 25 gener 2010].
  4. pennata a Epítetos Botánicos
  5. «Stipa pennata a The Plant List» (en anglès). [Consulta: 1r agost 2017].

Bibliografia

[modifica]
  1. Darke, R. 1999. Color Encycl. Ornam. Grasses 1–325. Timber Press, Portland.
  2. Gonzalo Estébanez, R., C. Aedo & M. A. Garcia. 2013. Taxonomic revision of the Eurasian Stipa subsections Stipa and Tirsae (Poaceae). Syst. Bot. 38(2): 344–378.
  3. Hitchcock, A. S. 1951. Man. Grasses U.S. (ed. 2) 1–1051. U.S. Department of Agriculture, Washington, D.C.
  4. Soreng, R. J. 2003. Stipa. 48: 617–650. In R. J. Soreng, P. M. Peterson, G. Davidse, E. J. Judziewicz, F. O. Zuloaga, T. S. Filgueiras & O. Morrone (editors) Catalogue of New World Grasses (Poaceae): IV. Subfamily Pooideae, Contr. U.S. Natl. Herb.. Smithsonian Institution, Washington, D.C.
  5. Soreng, R. J., G. Davidse, P. M. Peterson, F. O. Zuloaga, E. J. Judziewicz, T. S. Filgueiras & O. Morrone. 2003 and onwards. On-line taxonomic novelties and updates, distributional additions and corrections, and editorial changes since the four published volumes of the Catalogue of New World Grasses (Poaceae) published in Contr. U.S. Natl. Herb. vols. 39, 41, 46, and 48. http://www.tropicos.org/Project/CNWG:. In R. J. Soreng, G. Davidse, P. M. Peterson, F. O. Zuloaga, T. S. Filgueiras, E. J. Judziewicz & O. Morrone (editors) Internet Cat. New World Grasses. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
  6. Soreng, R. J., J. Valdés-Reyna & A. M. Cialdella. 2002. Stipeae. ined. In R. J. Soreng, G. Davidse, P. M. Peterson, F. O. Zuloaga, T. S. Filgueiras, E. J. Judziewicz & O. Morrone (editors) Internet Cat. New World Grasses. Missouri Botanical Garden, St. Louis.