Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | negoci empresa | ||||
Indústria | maquinari | ||||
Forma jurídica | societat de responsabilitat limitada | ||||
Història | |||||
Creació | 1969 | ||||
Fundador | Jesse Awieda, Juan Rodríguez, Thomas S. Kavanagh y Zoltan Herger | ||||
Data de dissolució o abolició | 2005 | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Lloc web | oracle.com… | ||||
Storage Technology Corporation (StorageTek or STK), va ser una companyia tecnològica especialitzada en tecnologia d'emmagatzematge de dades amb seu central en Louisville, Colorado(Estats Units), i amb plantes de fabricació en Ponce (Puerto Rico), Linlithgow (Escòcia) i Toulouse (França). Entre els seus productes de major èxit cal destacar les llibreries automàtiques de cinta per a solucions de backup i els sistemes virtuals de cinta per a entorns mainframe (VSM, Virtual Storage Manager). Va ser adquirida per Sun Microsystems a l'agost de 2006, que va mantenir el nom comercial "StorageTek" per a la seva línia de productes d'emmagatzematge i respatller. Posteriorment Sun Microsystems va ser adquirida per la companyia de programari Oracle, el gener de 2010.
StorageTek va ser fundada l'any 1969 per quatre enginyers procedents de la multinacional IBM: Jesse Awieda, Juan Rodríguez, Thomas S. Kavanagh i Zoltan Herger. L'empresa es va denominar inicialment "Storage Technology Corporation", però a partir de 1983 pas a ser coneguda com a StorageTek. Va néixer amb la idea de competir amb la predominança d'IBM en tecnologies d'emmagatzematge en cinta magnètica i posteriorment es va expandir a competir al mercat d'impressores. En els anys '70, StorageTek va llançar amb èxit la seva divisió de productes d'Emmagatzematge en Disc.
Una sèrie de fracassos successius, inclòs un intent fallit per desenvolupar un sistema mainframe compatible IBM i el desenvolupament d'una línia de discos òptics, van portar a la companyia a la fallida (US Chapter 11) el 1984.
La confiança d'un nou grup d'inversors va permetre rellançar novament la companyia, focalitzada en la fabricació de llibreries automatitzades de cinta, un sistema que permetia emmagatzemar els cartutxos de cinta magnètica en sitges mitjançant la utilització d'un braç de robot intel·ligent. StorageTek va emergir novament el 1987 com un jugador dominant al mercat de llibreries automatitzades de cintes. Els seus productes més importants van ser el Powderhorn 9310, una sitja amb tecnologia capaç d'albergar fins a 96.000 cartutxos de cinta, i les unitats de cinta STK T9840 i T9940.
En 1999 va treure al mercat la seva solució de cinta virtual per a entorns mainframe coneguda com a VSM, de les seves sigles en anglès Virtual Storage Manager, producte amb el qual va arribar a dominar el mercat de cinta virtual.
L'any 2005 va llançar al mercat la seva llibreria automatitzada de cintes StreamLine™ SL8500, destinada a consolidar els entorns de cinta magnètica de tota l'empresa, gràcies a la seva capacitat per connectar-se simultàniament a múltiples servidors, punt mainframes com a servidors Unix, Linux, o Windows. Aquest mateix any llançava també la seva unitat de cinta magnètica d'alta capacitat StorageTek T10000 Timberline, un sistema de cinta que començava amb capacitat per emmagatzemar fins a 50 GB de dades en un mateix cartutx, amb una velocitat de transferència de 120MB/s.
StorageTek va adquirir nombroses companyies tecnològiques del món de l'emmagatzematge, entre les quals destaquen Documation (1980), Aspen Peripherals Corporation (1989), Network Systems Corporation (1995), Storability (2005) i NetIX (2005)
El 2 de juny 2 de 2005, Sun Microsystems (NASDAQ: JAVA) anunciava la compra de Storage Technology Corporation ("StorageTek") per un total de 4.100 milions de dòlars en metàl·lic, pagant un import de 37,00 dòlars per cada acció. En aquell moment, StorageTek estava dirigida per Pat Martin, CEO. L'adquisició es va completar el 31 d'agost de 2005.
El 27 de gener de 2010, Sun Microsystems va ser adquirida per Oracle Corporation (NASDAQ: ORCL) per un total de 7.400 milions de dòlars, o 9,5 dòlars per acció, mitjançant una acord entre ambdues companyies de data 20 d'abril de 2009.
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |