Styrax officinalis
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 79927884 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ericales |
| Família | Styracaceae |
| Gènere | Styrax |
| Espècie | Styrax officinalis L. |
| Nomenclatura | |
| Ortografia original | Styrax officinale |
.svg){kind=icon}
Styrax officinale és una espècie de planta de la família de les Estiracàcies que posseeix les mateixes característiques i propietats que Styrax benzoin.
Descripció
[modifica]És un arbre que arriba a mesurar fins a 10 metres d'alçada. Les seves fulles són ovals, senceres i cobertes de borrissol blanquinós. Les flors, de color blanc, es troben agrupades. El seu fruit és ovoide, mesurant un centímetre de diàmetre, el qual conté una llavor.
Propietats
[modifica]- Al fer incisions al tronc aquest secreta un líquid resinós que en assecar-se es comercialitza com encens aromàtic anomenat estorac.
- Per via interna és expectorant, desinfectant i antisèptic.
- S'utilitza per a tractar èczemes, furóncols i penellons.
- S'afegeix a la pasta de dents per a tractar afeccions bucals.
Taxonomia
[modifica]Deltaria brachyblastophora va ser descrita per Linné i publicada a Species Plantarum 1: 444, l'any 1753.[1]
- Styrax: nom genèric que deriva del nom grec clàssic utilitzat per Teofrast derivat d'un nom semític per a aquestes plantes productores de resina de la qual es recopila l'estorac (un tipus de bàlsam).[2]
- officinalis: epítet llatí que significa "planta medicinal de venda a herbaris".[3]
- Styrax officinalis var. officinalis L.
- Styrax officinale[4]
Referències
[modifica]- ↑ Styrax officinalis a Trópicos.
- ↑ Styrax a Nombres Botánicos.
- ↑ officinarum a Epítetos Botánicos.
- ↑ «Styrax officinalis a EOL» (en anglès). [Consulta: 16 juliol 2014].
Bibliografia
[modifica]- Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., U.S.D.A. Database of the U.S.D.A., Beltsville.
- UNITAT DE BOTÀNICA.FACULTAT DE FARMÀCIA. Botànica Farmacèutica. Ensenyament de Farmàcia. Textos docents (pràctiques). Barcelona: Ed. UB, 2008.
- BERDONCES, J.L. (1998). Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid.
- VANACLOCHA, B. & CAÑIGUERAL, S. (2003). Fitoterapia: vademecum de prescripción. Ed. Masson, Edició 4a. Barcelona.
- DUKE, J. A. (1929. CRC Handbook of medicinal herbs. Ed. CRC Press.
- TEUSCHER, E. (2006). Medicinal spices : a handbook of culinary herbs, spices, spice mixtures and their essential oils. Ed. Stuttgart : Medpharm/GmbH (2006)
