Suprem Orde de Crist

Suprem Orde de Crist

(it) Ordine Supremo del Cristo
Dades
Tipus	orde premi religiós
Religió	Església Catòlica
Història
Creació	14 març 1319, Roma
Format per	Creu de l'Orde de Crist

El Suprem Orde de Crist (en italià Ordine Supremo del Cristo) és el més alt orde de cavalleria atorgat pel Papa. Segons alguns estudiosos comparteix el seu origen amb l'Orde de Crist dels Cavallers del Temple, de la seva branca portuguesa i brasilera.

Disputa sobre aquest orde

El papat insisteix que el dret dels monarques portuguesos d'atorgar aquest honor fou concedit pel papa mitjançant la butlla Ad ea ex quibus emesa a Avinyó el 14 o el 15 de març de 1319. Tanmateix, els monarques portuguesos s'oposaren al dret del papat d'atorgar aquest orde, tal com van fer els papes des de Joan XXII en endavant.^[1][2]

Orde papal sènior des de 1905

Com a part de la reorganització general dels honors papals de l'any 1905 per part del papa Pius X, l'Orde de Crist va esdevenir l'honor papal sènior. Tradicionalment s'atorgava a caps d'estat catòlics, notablement a Éamon de Valera com a president d'Irlanda per part del Papa Joan XXIII. De forma controvertida els papes Pius XII i Joan XXIII van refusar d'atorgar aquest honor al seu predecessor, Seán T. O'Kelly.

Restriccions del papa Pau VI en 1966

El papa Pau VI, en la seva butlla de 15 d'abril de 1966, Equestres Ordinis, va restringir la concessió a caps d'estats catòlics per tal de commemorar ocasions molt especials en què el papa en persona hi fos present. Des d'aleshores rarament s'ha concedit aquest orde. El darrer cop fou per part del papa Joan Pau II, el 1987, a fra Angelo de Mojana, Gran Mestre de l'Orde de Malta. Amb la mort, el 1993, del rei Balduí de Bèlgica no resten membres vius d'aquesta orde.

En l'heràldica eclesiàstica, els premiats amb aquest orde llueixen un collar que encercla completament el seu escut d'armes.^[3]

Personatges condecorats amb el Suprem Orde de Crist

Al segle xx van ser condecorats amb el Suprem Orde de Crist:

• 
  Víctor Manuel III, rei d'Itàlia
  1932
• 
  Humbert II, rei d'Itàlia
  1932
• 
  Ludovico Chigi Albani della Rovere, Gran Mestre del Sobirà Orde de Malta
  1933
• 
  Wilhelm Miklas, president de la República d'Àustria
  1933
• 
  Albert Lebrun, president de la República de França, 1935
• 
  Fèlix de Borbó-Parma, príncep de Luxemburg
   ?
• 
  Francisco Franco Bahamonde, dictador espanyol
  1953^[4]
• 
  Luigi Einaudi, president de la República d'Itàlia
  1954
• 
  René Coty, president de la República de França
  1957
• 
  Charles de Gaulle
  1959
• 
  Balduí I, rei dels belgues
  1961
• 
  Éamon de Valera, President d'Irlanda
  1962
• 
  Antonio Segni, president de la República d'Itàlia
  1963
• 
  Konrad Adenauer, Canceller de la República Federal d'Alemanya
  1963
• 
  Cardinal Maximilien de Furstenberg, Gran Mestre de l'Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem
  1966
• 
  Angelo de Mojana de Colonna, príncep, Gran Mestre del Sobirà Orde de Malta
  1987

Referències

1. «José Vicente de Bragança, The Military Order of Christ and the Papal Croce di Cristo». Arxivat de l'original el 2008-05-06. [Consulta: 6 maig 2008].
2. MacErlean, Andrew Alphonsus. The Catholic Encyclopedia: An International Work of Reference on the Constitution, Doctrine, Discipline, and History of the Catholic Church, Volume 4. Robert Appleton Co, 1912, p. 667Plantilla:Endash668. 
3. Noonan, Jr., James-Charles. The Church Visible: The Ceremonial Life and Protocol of the Roman Catholic Church. Viking, 1996, p. 196. ISBN 0-670-86745-4. 
4. 'http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1953/12/23/pagina-5/32796261/pdf.html

Enllaços externs

• Association of Papal Orders in Great Britain Arxivat 2012-02-06 a Wayback Machine.