Suyá

Suyá

Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	350  (2006 )
Parlat a	Mato Grosso
Autòcton de	Mato Grosso i Pará
Estat	Brasil
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües macrogê llengües jê
Característiques
Nivell de vulnerabilitat	2 vulnerable
Codis
ISO 639-3	suy
Glottolog	suya1243
Ethnologue	suy
UNESCO	1238
IETF	suy
Endangered languages	2725

El suyá o kĩsêdjê (Kĩsêdjê kapẽrẽ [kĩˈsedʒe kaˈpẽɺẽ]) és una llengua ameríndia del grup septentrional de la família gê (llengües macro-gê) parlada al Mato Grosso, Brasil. Està estretament relacionada amb el tapayúna; junts, formen la branca tapajós del gê septentrional.^[1]:7

El kĩsêdjê està estretament relacionat amb el tapayúna;^{[2][3]:10–2} que tenen un passat comú al riu Tapajós, compartit per kĩsêdjê i tapayúna, que encara és part de la seva història oral.^[1]:9 Les diferències fonològiques entre les llengües inclouen els reflexos de del Proto-gê septentrional *m/*mb, *mr/*mbr, *c (en so inicial), *ñ (en coda), i *b (en síl·labes tòniques). En Kĩsêdjê, aquestes consonants es reflecteixen com a m/mb, mr/mbr, s, n, and p, respectivament, mentre que en tapayúna té w ([w̃]), nr ([ɾ̃]), t ([t̪]), j ([j]), i w ([w]) en les mateixes paraules.^{[1]:85[3]:10–2}

Fonologia

Consonants

El kĩsêdjê preservava les consonants del Proto-Tapajós gairebé intactes, a excepció del fenomen fonètic *t̪ʰ > s.^[4]:560

So inicial

A la taula següent es detallen alguns dels possibles sons inicials del kĩsêdjê;^[5]:126 a més, la majoria es poden combinar amb /w/ o /ɲ/ (en paraules l'etima del qual Proto-gê septentrional conté un de *wa, *wə̂ o *je, que s'analitzen com a nuclis complexos). Les nasals subjacents adquireixen una fase oral anterior a un nucli oral.^[5]:127–8

Sons inicials kĩsêdjê

	labial	labial + ròtic	dental/(post)alveolar	palatal	velar	velar + ròtic	glotal	glotal + ròtic
oclusives sordes	p /p/ [p]		t /t/ [t̪]		k /k/ [k]
oclusives aspirades			th /tʰ/ [t̠ʰ]		kh /kʰ/ [kʰ]	khr /kʰɺ/ [kʰɹ]
fricatives			s /s/ [s]				h(w) /h(w)/ [h(w)]	hr /hɺ/ [hɺ]
oclusives prenasalitzades			nt /ⁿt/ [nt̪]
oclusives nasals	m/mb /m/ [m]/[mb]	mr/mbr /mɺ/ [mɺ̃]/[mbɺ]	n/nd /n/ [n]/[nd]	nh/j /ɲ/ [ɲ]/[nj] ~ [j]	ng /ŋ/ [ŋ]/[ŋg]	ngr /ŋɺ/ [ŋɹ̃]/[ŋgɹ]
sonorants	w /w/ [w]		r /ɺ/ [ɺ]

Vocals

A continuació es mostra l'inventari de vocals kĩsêdjê (la representació ortogràfica es dona en cursiva; els caràcters de les barres representen els valors de l'IPA de cada vocal).^[5]:125 Nonato (2014) informa que no hi ha variació al·lofònica.^[5]:127 Per convenció, la tilde, que forma part dels grafemes que denoten vocals nasals, es deixa fora a l'ortografia seguint <m>, <n>, i <nh> (però no <ng>), com a <mo> [mɔ̃] ‘anar (plural)’. A més, les vocals /ɘ̃/ i /ã/ o es diferencien a l’ortografia (ambdues s’escriuen com <ã>).^[5]:130–1

Oral				Nasal
i /i/	y /ɨ/	u /u/		ĩ /ĩ/	ỹ /ɨ̃/	ũ /ũ/
ê /e/	â /ɘ/	ô /o/		ẽ /ẽ/	ã /ɘ̃/	õ /õ/
e /ɛ/	á /ɜ/	o /ɔ/
	a /a/				ã /ã/

Vocal sinharmònica

El kĩsêdjê té un fenomen pel qual una [vocal sinharmònica s’insereix obligatòriament en paraules finals d’enunciats la forma subjacent de les quals acaba en consonant;^{[5]:128–30[6]} d'aquesta manera, tots els enunciats acaben en vocals en superfície a Kĩsêdjê. L'epentesi vocàlica sol causar lenitis a la coda subjacent. Les alternances resultants es representen ortogràficament, com a thep [ˈt̠ʰɛp̚] / thewe [ˈt̠ʰɛwɛ] ‘peix’, wit [ˈwit̚] / wiri [ˈwiɾi] ‘només’, ngrôt [ˈŋgɹot̚] / ngrôrô [ˈŋgɹoɾo] ‘les Pleiades’, khẽn [ˈkʰɛ̃n̚] / khẽne [ˈkʰɛ̃nɛ̃] ‘pedra’, hwysysôm [hʷɨsɨˈsom̚] / hwysysômy [hʷɨsɨˈsomɨ] ‘mosquit’.^[6] En les paraules que acaben en una coda subjacent ròtica], les vocals sinharmòniques s'insereixen independentment de si la paraula es troba en la posició final de pronunciació, com a ngõrõ [ˈŋɔ̃ɺɔ̃] 'dormir' (formes com *[ˈŋɔ̃ɺ] no estan atestades).^[5]:128–30

Morfologia

Com a la resta de llengües gê septentrionals, els verbs flexionen per finitud i, per tant, tenen una oposició bàsica entre una forma finita (també forma B^[3] i forma principal^[5]) i una forma no finita (també forma A^[3] i forma incrustada^[5]). Les formes finites s’utilitzen només en les clàusules matricials, mentre que les formes no finites s’utilitzen en tot tipus de clàusules subordinades^[5]:140 així com en algunes clàusules matricials.^[7][8] Les formes no finites sovint es formen mitjançant sufixació i/o substitució de prefixos. Alguns verbs (inclosos tots els descriptius a excepció de katho 'deixar', la forma no finita dels quals és kathoro) no tenen una distinció de finitud manifesta.

Referències

1. (tesi). 
2. Rodrigues, Cíntia Karla Coelho «Comparando as consoantes das línguas Tapajúna e Suyá». Alfa: Revista de Linguística, vol. 55, 2, 2011, pàg. 601–11. DOI: 10.1590/S1981-57942011000200011.
3. Santos, Ludoviko Carnasciali dos. Descrição de aspectos morfossintáticos da língua Suyá (Kĩsêdjê), família Jê. Florianópolis: Universidade Federal de Santa Catarina, 1997. 
4. Nikulin, Andrey; Salanova, Andrés Pablo «Northern Jê Verb Morphology and the Reconstruction of Finiteness Alternations». International Journal of American Linguistics, vol. 85, 4, 10-2019, pàg. 533–567. DOI: 10.1086/704565.
5. (tesi). 
6. Beauchamp, Jérémie. «Echo and default epenthesis in Kĩsêdjê». A: Proceedings of the Workshop on the Structure and Constituency of Languages of the Americas 23. University of British Columbia, 2019, p. 26–39. 
7. Gildea, Spike; Castro Alves, Flávia de. «Reconstructing the Source of Nominative-Absolutive Alignment in Two Amazonian Language Families». A: Reconstructing Syntax. Brill, 2020, p. 47–107. DOI 10.1163/9789004392007_003. ISBN 978-90-04-39199-4. 
8. Gildea, Spike; Castro Alves, Flávia de «Nominative-absolutive: Counter-universal split ergativity in Jê and Cariban». Typological Studies in Language, vol. 89, 2010, pàg. 159–200. DOI: 10.1075/tsl.89.07gil.