Biografia | |
---|---|
Naixement | 30 desembre 1857 ![]() Bozen (Itàlia) ![]() |
Mort | 10 juny 1944 ![]() Suresnes (França) ![]() |
Formació | Conservatoire de Paris ![]() |
Activitat | |
Ocupació | compositor ![]() |
Membre de | |
Gènere | Òpera ![]() |
Moviment | Música clàssica ![]() |
Professors | Ernest Guiraud ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Sylvio Lazzari, nascut Josef Fortunat Silvester Lazzari (Bozen (Tirol del Sud, llavors pertanyen a Àustria), 30 de desembre 1857 - Suresnes (Alts del Sena, França), 10 de juny, 1944), va ser un compositor francès d'origen austríac.
Arribat a París el 1882 després d'estudiar dret a Àustria, va ingressar al Conservatori de París on va ser alumne d'Ernest Guiraud i Charles Gounod. Encoratjat per Ernest Chausson i César Franck, es va establir definitivament a França i va obtenir la nacionalitat francesa el 1896. Va ocupar diversos càrrecs oficials, inclòs el de president de la Societat Wagner de París i de director de cor a l'Òpera de Montecarlo.
Lazzari va ser influenciat per dues corrents: el wagnerisme, derivat de la seva primera educació germànica i l'ensenyament de Franck, i l'impressionisme dels compositors francesos. Bretanya és una de les seves principals fonts d'inspiració. Incapaç d'aconseguir una síntesi d'aquests corrents contradictoris, de vegades va compondre la seva música dramàtica com a wagnerià, de vegades com a poeta les seves peces orquestrals i les seves melodies.
La seva tomba es pot veure al cementiri de Garches, prop de París.[1]