Sàmit

Fragment d'un teixit de sàmit d'origen persa. Aproximadament de l'any 960 dC.

El sàmit (a vegades escrit samit, sense accent) és un teixit de seda gruixut i preciós. Molt popular en altres èpoques, el seu ús modern es reserva per a vestits i ornaments religiosos o cerimonials, o en decoració interior.[1]

Un dels lligats típics del sàmit és la sarja. Acostuma a anar decorat amb fil d'or o d'argent, afegit en la fase de teixit o brodat posteriorment sobre el teixit de base.

Etimologia

[modifica]

El terme anglès samite es considera derivat del francès antic samit. Aquest darrer era una adaptació del llatí medieval samitum o hexamitum, provinent del grec medieval ἑξάμιτον hexàmiton, indicant sis fils (expressió probablement basada en un ordit de sis fils). El terme sàmit català podria provenir directament del grec.[2][3]

Documents

[modifica]
Capa de la coronació. Palermo.
« ... Quan totes les gents de galees foren armades i aparellades, molt los feu veer; que anc no en foren altres tan bé armades, ne anc no fo vist tan bell armament de belles cuirasses de sàmits e de draps d'aur e de bells capells de ferre febrits e de bells escuts e de bones ballestes e de bones llances ab fers febrits, que cascuna valia mitja onça d'aur ... »
— Crònica de Bernat Desclot.[5]
  • 1293. Ramon Llull, en l'obra Arbre de filosofia d'amor, feu referència a robes de sàmit de diversos colors.[6][7]
« ... E cobriren-lo ab un bell sàmit blanc, a significansa que l'amic era mundat de sos peccats. Sobre aquel sàmit blanc posaren un altre sàmit vermel, a significansa que l'amic era màrtir per amor; e sobre aquel sàmit vermell posaren un altre sàmit d'aur, a significansa que l'amic era provat e estat leyal a son amat e amor... »
— Ramon Llull. Arbre de filosofia d'amor.[8]
  • 1328. Descripció de l'Oriflama de Saint-Denis. De sàmit vermell amb orla de seda verda.[9]
  • 1527. Una carta de Pietro Bembo, en italià, esmenta sciamito.[10]
  • 1859. Una obra en francès de Jean Bezon (Dictionnaire général des tissus anciens et modernes) dona molts detalls sobre els sàmits.[11]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Mariano Aguiló y Fúster; Pompeu Fabra; Manuel de Montoliú Aguiló: Volum 7. Lletres R a S. Institut d'Estudis Catalans, p. 204–. GGKEY:4LPGNQ67X0Q. 
  2. ↑ Carole Collier Frick. Dressing Renaissance Florence: Families, Fortunes, and Fine Clothing. JHU Press, 1 agost 2011, p. 466–. ISBN 978-1-4214-0375-5. 
  3. ↑ Walter W. Skeat; Walter William Skeat The Concise Dictionary of English Etymology. Wordsworth Editions, 1993, p. 414–. ISBN 978-1-85326-311-8. 
  4. ↑ Ada Bruhn de Hoffmeyer, M.A., D.PH.. Arms & Armour in Spain: A Short Survey. Editorial CSIC - CSIC Press, p. 132–. ISBN 978-84-00-00026-4. 
  5. ↑ ohDigital. Les cròniques catalanes: Escrits i memòria ; 1, 1 desembre 2015, p. 125–. 
  6. ↑ Galmés i Sanxo, Salvador; Rosselló Bover, Pere Lul·lisme. L'Abadia de Montserrat, 1997, p. 142–. ISBN 978-84-7826-871-9. 
  7. ↑ J. N. Hillgarth; Anna Alberni Ramon Llull i el naixement del lul·lisme. L'Abadia de Montserrat, 1998, p. 66–. ISBN 978-84-7826-986-0. 
  8. ↑ Ramón Llull. Arbre de filosofia d'amor. Barcino, 1980. 
  9. ↑ Cronique de Flandres, ancienement composee par auteur incertain, et nouuellement mise en lumiere par denis Sauuage de Fontenailles en Brie ... par Guillaume Rouille, a l'escu de Venise, 1562, p. 134–. 
  10. ↑ Pietro Bembo. Delle lettere di M. Pietro Bembo: a prencipi, signori et suoi famigliari amici scritte ; terzo volume di nuovo riveduto et corretto per Francesco Sansovino. per Comin da Trino di Monferrato, 1564, p. 72–. 
  11. ↑ Jean Bezon. Dictionnaire général des tissus anciens et modernes: ouvrage où indiquées et classées toutes les esp̂èces de tissus connues jusqu'à ce jour, soit en France, soit à l'étranger, motamment dans l'Inde, la China, etc.; avec l'explication abrégéé des moyen de fabrication, et l'entente des matières ... applicables à chaque tissu ..., 1859, p. 1–.