Sàmit

Fragment d'un teixit de sàmit d'origen persa. Aproximadament de l'any 960 dC.

El sàmit (a vegades escrit samit, sense accent) és un teixit de seda gruixut i preciós. Molt popular en altres èpoques, el seu ús modern es reserva per a vestits i ornaments religiosos o cerimonials, o en decoració interior.[1]

Un dels lligats típics del sàmit és la sarja. Acostuma a anar decorat amb fil d'or o d'argent, afegit en la fase de teixit o brodat posteriorment sobre el teixit de base.

Etimologia

[modifica]

El terme anglès samite es considera derivat del francès antic samit. Aquest darrer era una adaptació del llatí medieval samitum o hexamitum, provinent del grec medieval ἑξάμιτον hexàmiton, indicant sis fils (expressió probablement basada en un ordit de sis fils). El terme sàmit català podria provenir directament del grec.[2][3]

Documents

[modifica]
Capa de la coronació. Palermo.
« ... Quan totes les gents de galees foren armades i aparellades, molt los feu veer; que anc no en foren altres tan bé armades, ne anc no fo vist tan bell armament de belles cuirasses de sàmits e de draps d'aur e de bells capells de ferre febrits e de bells escuts e de bones ballestes e de bones llances ab fers febrits, que cascuna valia mitja onça d'aur ... »
Crònica de Bernat Desclot.[5]
  • 1293. Ramon Llull, en l'obra Arbre de filosofia d'amor, feu referència a robes de sàmit de diversos colors.[6][7]
« ... E cobriren-lo ab un bell sàmit blanc, a significansa que l'amic era mundat de sos peccats. Sobre aquel sàmit blanc posaren un altre sàmit vermel, a significansa que l'amic era màrtir per amor; e sobre aquel sàmit vermell posaren un altre sàmit d'aur, a significansa que l'amic era provat e estat leyal a son amat e amor... »
— Ramon Llull. Arbre de filosofia d'amor.[8]
  • 1328. Descripció de l'Oriflama de Saint-Denis. De sàmit vermell amb orla de seda verda.[9]
  • 1527. Una carta de Pietro Bembo, en italià, esmenta sciamito.[10]
  • 1859. Una obra en francès de Jean Bezon (Dictionnaire général des tissus anciens et modernes) dona molts detalls sobre els sàmits.[11]

Referències

[modifica]
  1. Mariano Aguiló y Fúster; Pompeu Fabra; Manuel de Montoliú Aguiló: Volum 7. Lletres R a S. Institut d'Estudis Catalans, p. 204–. GGKEY:4LPGNQ67X0Q. 
  2. Carole Collier Frick. Dressing Renaissance Florence: Families, Fortunes, and Fine Clothing. JHU Press, 1 agost 2011, p. 466–. ISBN 978-1-4214-0375-5. 
  3. Walter W. Skeat; Walter William Skeat The Concise Dictionary of English Etymology. Wordsworth Editions, 1993, p. 414–. ISBN 978-1-85326-311-8. 
  4. Ada Bruhn de Hoffmeyer, M.A., D.PH.. Arms & Armour in Spain: A Short Survey. Editorial CSIC - CSIC Press, p. 132–. ISBN 978-84-00-00026-4. 
  5. ohDigital. Les cròniques catalanes: Escrits i memòria ; 1, 1 desembre 2015, p. 125–. 
  6. Galmés i Sanxo, Salvador; Rosselló Bover, Pere Lul·lisme. L'Abadia de Montserrat, 1997, p. 142–. ISBN 978-84-7826-871-9. 
  7. J. N. Hillgarth; Anna Alberni Ramon Llull i el naixement del lul·lisme. L'Abadia de Montserrat, 1998, p. 66–. ISBN 978-84-7826-986-0. 
  8. Ramón Llull. Arbre de filosofia d'amor. Barcino, 1980. 
  9. Cronique de Flandres, ancienement composee par auteur incertain, et nouuellement mise en lumiere par denis Sauuage de Fontenailles en Brie ... par Guillaume Rouille, a l'escu de Venise, 1562, p. 134–. 
  10. Pietro Bembo. Delle lettere di M. Pietro Bembo: a prencipi, signori et suoi famigliari amici scritte ; terzo volume di nuovo riveduto et corretto per Francesco Sansovino. per Comin da Trino di Monferrato, 1564, p. 72–. 
  11. Jean Bezon. Dictionnaire général des tissus anciens et modernes: ouvrage où indiquées et classées toutes les esp̂èces de tissus connues jusqu'à ce jour, soit en France, soit à l'étranger, motamment dans l'Inde, la China, etc.; avec l'explication abrégéé des moyen de fabrication, et l'entente des matières ... applicables à chaque tissu ..., 1859, p. 1–.