Sàtir petit
Satyrus actaea  | |
|---|---|
.jpg) Imago a la Montagne de Chabre, Alts Alps, França | |
| Dades | |
| Hoste | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 173282 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Nymphalidae |
| Tribu | Satyrini |
| Gènere | Satyrus |
| Espècie | Satyrus actaea (Esper, 1781) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Papilio actaea |
.svg){kind=icon}
El sàtir petit (Satyrus actaea)[1][2] és una espècie de lepidòpter papilionoïdeu de la família dels nimfàlids (Nymphalidae) present als Països Catalans.
Distribució
[modifica]S'estén per gran part de la península Ibèrica, sud-est de França i zones contigües de l'extrem nord-oest d'Itàlia. És endèmica d'Europa. Absent de les principals illes mediterrànies.[3][4] A Catalunya, té una àmplia distribució pels Pirineus i Prepirineus, mentre que a les serralades Litoral i Prelitoral la seva presència és dispersa.[5]
Descripció
[modifica]Envergadura alar d'entre 41 i 50 mm.[6] Dimorfisme sexual evident per la presència, en els mascles, d'un androconi negre a l'anvers de l'ala anterior, i, en el cas de les femelles, pel seu color més pàl·lid i tenir taques i ocels més prominents. Anvers de color bru fosc amb un gran ocel a la part exterior de l'ala anterior, que pot anar acompanyat d'un segon més petit a sota del primer. L'ala posterior és uniforme, sense ocels ni taques. Revers de l'ala anterior similar a l'anvers, però amb la punta grisosa. La femella presenta una franja ataronjada a la part exterior que inclou dos ocels i taques blanques entre aquests, mentre que el mascle només presenta l'ocel superior i les taques blanques. L'ala posterior és bru fosc en el mascle i més clara en la femella. Presenta una banda blanquinosa, delimitada internament per una línia negra.[5]
-
♂
.JPG)
Hàbitat
[modifica]Vessants secs i herbosos, habitualment rocosos, amb presència de matollar amb arbres dispersos. Rang altitudinal des dels 100 m fins als 2000 m.[4] L'eruga s'alimenta de gramínies, com ara Festuca o Stipa.[5]
Període de vol i hibernació
[modifica]Vola en una sola generació entre juny i setembre. Hiberna com a eruga.[5]
Espècies ibèriques similars
[modifica]- Sàtir gran (Satyrus ferula)
Referències
[modifica]- ↑ «Sàtir petit». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., 01-12-2012. [Consulta: 3 març 2024].
- ↑ «Satyrus actaea» (en anglès). UICN, 29-01-2009. [Consulta: 3 març 2024].
- ↑ 4,0 4,1 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Vila, Roger; Stefanescu, Constantí; Sesma, José Manuel. Guia de les papallones diürnes de Catalunya. Lynx, 2018. ISBN 978-84-16728-06-0.
- ↑ Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2.
Enllaços externs
[modifica]
- Biodiversidad Virtual (castellà)
- Waste Magazine (castellà)
- European Butterflies (anglès)