Sátántangó

Sátántangó
	;
Fitxa
Direcció	Béla Tarr
Protagonistes	Mihály Víg; László feLugossy (en) ; János Derzsi; Miklós Székely; Peter Berling; Péter Dobai; György Barkó; Gyula Pauer; István Juhász (en) ; Ferenc Kállai; Mihály Ráday; Zoltán Kamondi (en) ; Frigyes Hollósi (en) ; András Fekete (en) ; Éva Almássy Albert (en) ; Erika Bók; Mihály Kormos; Alfréd Járai (en) ; Ágnes Kamondy (en)
Producció	György Fehér (en) , Joachim von Vietinghoff i Ruth Waldburger
Guió	Béla Tarr, László Krasznahorkai, Mihály Víg i Péter Dobai
Música	Mihály Víg
Fotografia	Gábor Medvigy (en)
Muntatge	Ágnes Hranitzky
Vestuari	Gyula Pauer
Dades i xifres
País d'origen	Hongria, Alemanya i Suïssa
Estrena	8 febrer 1994
Durada	450 min
Idioma original	hongarès
Color	en blanc i negre
Descripció
Basat en	Satantango (en)
Gènere	drama, cinema d'art i assaig i pel·lícula basada en una obra literària

Sátántangó és una pel·lícula hongaresa, dirigida per Béla Tarr. Completada el 1994, està filmada en blanc i negre, i té una durada de set hores i dotze minuts. Es basa en la novel·la Sátántangó de l'hongarès László Krasznahorkai, escriptor que, des de la pel·lícula de 1988, Kárhozat (Condemna), col·labora sovint amb Béla Tarr. Des de 1985 Béla Tarr va estar intentant rodar la pel·lícula, però l'ambient polític de l'Hongria del moment va fer impossible dur a terme la producció fins a l'any 1994. Des de la seva estrena, Sátántangó ha obtingut un gran reconeixement pràcticament unànime de la crítica. En la llista de 2012 de les millors pel·lícules de la història que elabora periòdicament la revista Sight & Sound la pel·lícula està en la 36a posició.^[1]

Argument

La pel·lícula narra el fracàs i posterior abandó d'una granja col·lectiva de l'Hongria a finals del règim comunista. Alguns dels treballadors de la granja planegen robar els diners guanyats durant el darrer any i escapar, però canvien de decisió en escoltar notícies sobre l'arribada d'Irimiás, un antic company al que creien mort.

Una gran part de l'argument se centra en l'impacte i les conseqüències de la tornada d'Irimiás. A través de múltiples punts de vista s'observa com els camperols han de fer front no només als projectes d'Irimiás, sinó també als que tenen cadascú pel seu compte.

Repartiment

Mihály Vig com a Irimiás.
Putyi Horváth com a Petrina.
László Lugossy com a Schmidt.
Éva Almássy Albert com a la Sra. Schmidt
János Derzsi com a Kráner.
Irén Szajki com a la Sra. Kráner
Alfréd Járai com a Halics.
Miklós Székely B. com a Futaki
Erzsébet Gaál com a la Sra. Halics
Erika Bók com a Estike.

Estil cinematogràfic

La pel·lícula està composta de seqüències llargues, un tret característic en l'obra de Tarr. Aquest estil cinematogràfic ha portat a fer paral·lelismes entre Tarr i Andrei Tarkovsky; tots dos opten per aconseguir un ritme més meditatiu. Segons el propi Tarr, hi ha aproximadament només 150 talls a tota la pel·lícula.^[2] Moltes seqüències duren fins a gairebé 10–11 minuts, com ara les del ball, durant les quals la càmera rarament es mou, tot i que veiem als personatges principals ballant i bevent. Tarr ha dit que el repartiment anava begut durant la filmació d'aquestes escenes.^[3]

Reconeixement

Sátántangó ha obtingut un gran reconeixement pràcticament unànime de la crítica des del seu llançament el 1994. La seva fama va augmentar, especialment en els cercles d'artistes nord-americans, després del llançament del DVD el 2006 a càrrec de Facets Video, que havia estat aprovat pel mateix director. Actualment té una valoració del 100% a Rotten Tomatoes.^[4] Per a Ed Halter, l'escabrosa obra de Tarr fa que la de Robert Bresson, en comparació, sembli un optimista que li agrada anar de festes.^[5]

Referències

↑ «Critics' Top 250 Films». Sight & Sound Greatest Films. British Film Institute, 2012. Arxivat de l'original el 2013-10-26. [Consulta: 12 setembre 2012].
↑ «Interview with Béla Tarr: About Werckmeister Harmonies (Cannes 2000, Director's Fortnight) - Bright Lights Film Journal». Bright Lights Film Journal. Arxivat de l'original el 2009-07-13. [Consulta: 14 març 2016].
↑ Jonathan Romney «Interview: Bela Tarr, Hungarian director». The Guardian [Londres], 24-03-2001 [Consulta: 4 agost 2013].
↑ «Sátántangó (Satan's Tango)». rottentomatoes.com, 08-02-1994. [Consulta: 14 març 2016].
↑ [1] Arxivat 2014-10-31 a Wayback Machine. Bela Tarr's Slow Burn

[1] «Critics' Top 250 Films». Sight & Sound Greatest Films. British Film Institute, 2012. Arxivat de l'original el 2013-10-26. [Consulta: 12 setembre 2012].

[2] «Interview with Béla Tarr: About Werckmeister Harmonies (Cannes 2000, Director's Fortnight) - Bright Lights Film Journal». Bright Lights Film Journal. Arxivat de l'original el 2009-07-13. [Consulta: 14 març 2016].

[film-guardian-3] Jonathan Romney «Interview: Bela Tarr, Hungarian director». The Guardian [Londres], 24-03-2001 [Consulta: 4 agost 2013].

[4] «Sátántangó (Satan's Tango)». rottentomatoes.com, 08-02-1994. [Consulta: 14 març 2016].

[5] [1] Arxivat 2014-10-31 a Wayback Machine. Bela Tarr's Slow Burn

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]