Sígfrid Gràcia i Royo

Sígfrid Gràcia i Royo

Biografia
Naixement	27 març 1932 Gavà (Baix Llobregat)
Mort	23 maig 2005 (73 anys) Gavà (Baix Llobregat)
Alçada	1,71 m
Activitat
Ocupació	futbolista
Activitat	1952 -
Nacionalitat esportiva	Espanya
Esport	futbol
Posició a l'equip	Defensa
Clubs juvenils - Penya Peques[1] CF Gavà Clubs professionals Anys Equip PJ (g) 1949-1950 1950-1952 1952-1966 FC Barcelona Aficionats[2] SD Espanya Industrial FC Barcelona 231 5 Selecció nacional Anys Equip PJ (g) 1956 1959-1962 1955-1960[3] Espanya B Espanya Catalunya 1 10 2 0 0 0
Participà en
1962	Mundial de Futbol 1962
Llista Trajectòria   Equip 1949–1952 → cessió:  CD Comtal 1949–1966 FC Barcelona 229 (5) 1953–1954 → cessió:  CD Comtal 10 (0) 1954–1955 → cessió:  CD Comtal 3 (0)   Selecció nacional 1951–1960   Catalunya 4 (2) 1956–1956   Espanya B 1 (0) 1959–1962   Espanya 10 (0)

Sígfrid Gràcia i Royo (Gavà, 27 de març de 1932 – Gavà, 23 de maig de 2005) fou un destacat futbolista català dels anys 50 i 60.^[4] Va ser internacional amb la selecció catalana i amb la selecció espanyola.

Biografia

Format en les categories juvenils del CF Gavà, Barcelona amateur i l'Espanya Industrial, jugà al FC Barcelona durant 14 temporades, entre 1952 i 1966. Jugà com a defensa esquerra i destacà per la seva sobrietat i seguretat, cosa que el convertí en un jugador molt estimat pels afeccionats. Tot i jugar com a davanter a les categories inferiors del club, Ferran Daucik se situà com a defensa al primer equip, on arribà a disputar 525 partits i marcà 21 gols. La seva dilatada trajectòria al club l'ha situat a la sisena posició de la llista de jugadors amb més partits, per darrere d'homes com Migueli, Rexach, Amor, Segarra i Rifé.

Al Barça coincidí amb un gran estol de jugadors, vivint una de les èpoques daurades del club. Tres lligues espanyoles, quatre copes d'Espanya i tres Copes de Fires són els seus principals títols al club. Malgrat aquest brillant palmarès no aconseguí guanyar la Copa d'Europa, perdent la final de Berna de l'any 1961 enfront del SL Benfica (3-2). Fou 10 cops internacional absolut i un cop internacional B amb la selecció estatal. Debutà l'any 1959 i el seu acomiadament coincidí amb el Campionat del Món de Xile 1962.^[1]

Es retirà del futbol en actiu l'any 1966. El 12 d'octubre d'aquell any, es disputà al Camp Nou un partit d'homenatge i comiat, en companyia del també jugador Martí Vergés, i on el club empatà a 1 amb el Benfica. Va morir a Gavà el 2005, com a homenatge pòstum se li dedicà un bust seu a l'estadi de la Bòbila del CF Gavà.^[4]

Palmarès

• 3 Lligues espanyoles: 1953, 1959, 1960.^[1]
• 4 Copes espanyoles: 1953, 1957, 1959, 1963.^[1]
• 3 Copes de Fires: 1955-58, 1958-60, 1965-66.^[1]
• 1 Copa Eva Duarte de Perón: 1953.^[1]

Referències

1. Villarrubia, Begoña. «Adiós a un mito barcelonista» (en castellà). El Mundo Deportivo, 24-05-2005.
2. Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6. 
3. Closa, Antoni; Rius, Jaume. Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història. editorial Jaume Rius, 1999. ISBN 8492294434. 
4. «Sígfrid Gràcia i Royo». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.