Symphyla | |
---|---|
Scutigerella immaculata | |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Subregne | Bilateria |
Fílum | Arthropoda |
Subfílum | Myriapoda |
Classe | Symphyla John Adam Ryder, 1880 |
Famílies | |
Els símfils (Symphyla) constitueixen una classe de miriàpodes que es troba estretament emparentada amb els quilòpodes (centpeus). Viuen al sòl i són detritívors. Es coneixen unes 200 espècies.[1]
Els joves tenen sis parells de potes, però al llarg de la vida de diversos anys, afegeixen un parell extra a cada ècdisi, així l'estadi adult té dotze parells de potes.[2] No tenen ulls i presenten 14 segments al tronc, els 12 primers dels quals els parells de potes.[3] Les seves llargues antenes tenen funció sensorial. Presenten diverses característiques que els relacionen amb els primers insectes, com un labium (segones maxil·les fusionades), i un nombre idèntic de segments del cap i certes característiques de les potes.[4]
Són artròpodes habitants del sòl que s'assemblen als centpeus, però són més petits i translúcids, i estan emparentats llunyanament amb els centpeus veritables. Es poden moure veloçment a través dels espais que hi ha entre les partícules del sòl, i es solen trobar des de la superfície fins a una profunditat de 50 cm. S'alimenten de vegetació en putrefacció, però també poden infligir danys a l'agricultura pel consum de llavors, arrels, i pèls d'arrel en sòls cultivats.