Tipus | isquèmia i malaltia |
---|---|
Especialitat | medicina d'urgències |
Classificació | |
CIM-10 | T79.A0 |
CIM-9 | 958.90 i 958.8 |
Recursos externs | |
DiseasesDB | 3028 |
MedlinePlus | 001224 |
eMedicine | 307668 |
Patient UK | compartment-syndrome |
MeSH | D003161 |
UMLS CUI | C0009492 |
DOID | DOID:682 |
La síndrome compartimental és una malaltia en què la pressió augmentada dins d'un dels compartiments anatòmics del cos produeix un subministrament de sang insuficient al teixit dins d'aquest espai.[1][2] Hi ha dos tipus principals: l'aguda i la crònica.[1] Els compartiments de la cama o del braç són els més implicats.[3]
Els símptomes de la síndrome compartimental aguda poden incloure dolor intens, polsos pobres, disminució de la capacitat de moviment, entumiment o un color pàl·lid de l'extremitat afectada.[4] És més freqüent a causa d'un trauma físic com una fractura òssia (fins a un 75% dels casos) o una lesió d'aixafament.[3][5] També pot produir-se després que el flux sanguini torni després d'un període de fluix de sang deficient.[6] El diagnòstic es basa generalment en els símptomes[4] i pot ser recolzat per la mesura de la pressió intracomparmental.[7] El tractament es realitza mitjançant cirurgia per obrir el compartiment, realitzat ben aviat.[4] Si no es tracta en sis hores, es poden produir danys permanents en els músculs o els nervis.[4][8]
En la síndrome compartimental crònica, generalment hi ha dolor amb l'exercici.[9] Altres símptomes poden incloure adormiment.[9] Els símptomes es resolen generalment amb repòs.[9] Les activitats habituals que desencadenen la síndrome compartimental crònica inclouen córrer, i anar en bicicleta.[9] Generalment, aquest trastorn no produeix danys permanents.[9] Altres malalties que poden presentar-se de manera similar inclouen fractures d'estrès i tendinitis.[9] El tractament pot incloure fisioteràpia o, si no és efectiu, cirurgia.[9]
La síndrome compartimental aguda es produeix al voltant d'un 3% dels que presenten una fractura diafisària de l'avantbraç.[10] Es desconeixen les taxes en altres zones del cos i per als casos crònics.[10][11] La malaltia es presenta més sovint en homes i menors de 35 anys, en línia amb la presència del traumatisme.[3][12] La síndrome compartimental va ser descrita per primera vegada el 1881 pel cirurgià alemany Richard von Volkmann.[4] La síndrome compartimental aguda no tractada pot causar la contractura de Volkmann.[13]