Tipus | síndrome, síndrome de preexcitació, malaltia genètica del ritme cardíac i malaltia |
---|---|
Especialitat | cardiologia |
Classificació | |
CIM-10 | I45.6 |
CIM-9 | 426.81 |
Recursos externs | |
OMIM | 108950 |
DiseasesDB | 7599 |
eMedicine | 160097 |
MeSH | D008151 |
Orphanet | 844 |
UMLS CUI | C1862387 i C0024054 |
DOID | DOID:13087 |
La síndrome de Lown-Ganong-Levine (SLGL) és una síndrome de preexcitació del cor. Les persones amb SLGL tenen episodis de batec cardíac anormal amb un interval PR curt i complexos QRS normals vists al seu electrocardiograma quan estan en un ritme sinusal normal. Originalment es pensava que la SLGL es devia a una connexió elèctrica anormal entre les aurícules i els ventricles, però ara es creu que es deu a una conducció accelerada a través del nòdul auriculoventricular en la majoria dels casos.[1] La síndrome porta el nom de Bernard Lown, William Francis Ganong, Jr. i Samuel A. Levine.[2][3]
Les persones amb aquesta síndrome no tenen un major risc de mort sobtada. L'única morbiditat associada a la síndrome és l'aparició d'episodis paroxístics de taquicàrdia que poden ser de diversos tipus, com ara taquicàrdia sinusal, taquicàrdia de reentrada del nòdul auriculoventricular, fibril·lació auricular o aleteig auricular.[4]