Tabula ansata

Infotaula d'obra artísticaTabula ansata
Tabulae ansatae del Santuari d'Isis i de la Magna Mater de Magúncia
Tabula ansata amb inscripció d'ofrena a Nèmesis, s. II-III. Museu Arqueològic de Sevilla
Tabula ansata en un escut d'un soldat en la mètopa XXIV del Tropaeum Traiani

Una tabula ansata o tabella ansata (en llatí: 'tauleta o cartel·la amb anses', plural: tabulae ansatae o tabellae ansatae) és un element d'arquitectura i ornament, un tauler rectangular o cartel·la amb els dos costats flanquejats per anses en forma de cua d'oreneta.[1]

La tabula ansata pot ser un gravat en baix relleu o una escultura independent.

Imperi romà

[modifica]

Era una forma preferida per a les tauletes d'ofrena durant l'Imperi romà d'Occident.[2]

Les tabulae ansatae també identificaven les unitats de soldats quan s'han trobat en les tegimenta (cobertes de cuir) dels scuta (armes), per exemple a Vindonissa (Windisch, Suïssa).[3] També n'hi ha exemples escultòrics, com en les mètopes del Tropaeum Traiani (a Adamclisi, Romania), on es mostra que s'empraven amb el mateix objectiu en els escuts.[4]

Relleu de tabula ansata en la tomba de Carles IV del Maine, atribuïda a Francesco Laurana, a la catedral de Le Mans

Era moderna

[modifica]

Les tabulae ansatae, les han utilitzades artistes moderns des del segle xv, com es pot veure a la tomba de Carles IV de Maine, atribuïda a Francesco Laurana, a la catedral de Le Mans.[5]

L'Estàtua de la Llibertat sosté una d'aquestes tabulae ansatae amb la inscripció en nombres romans del "4 de juliol del 1776".

Referències

[modifica]
  1. ↑ ; Roger; Giroire Roman art from the Louvre. Hudson Hills Press, 2007, p. 109. ISBN 1-55595-283-6. 
  2. ↑ Meyer, Elizabeth A. Legitimacy and law in the Roman world: tabulae in Roman belief and practice. Cambridge University Press, 2004, p. 28. ISBN 0-521-49701-9. LCCN 2003051532. 
  3. ↑ Vegeu Museu de Vindonissa. Arxivat 2012-febrer-21 a la Wayback Machine. Consultat el 5 de desembre de 2017.
  4. ↑ Tansey, Patrick «M. Titius, Menas and the insignia scutorum». Akademie Verlag, 6-2008, p. 68–70.
  5. ↑ ; Clark; Barnard Lord Burlington: architecture, art and life. Continuum International Publishing Group, 1995, p. https://archive.org/details/isbn_1852850949/page/118 118]–120. ISBN 1-85285-094-9.