Talamanca

Per a altres significats, vegeu «Talamanca (desambiguació)».

Talamanca

Castell de Talamanca
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
41° 44′ 00″ N, 1° 59′ 00″ E / 41.733333333333°N,1.9833333333333°E / 41.733333333333; 1.9833333333333
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Comarca	Bages
Capital	Talamanca
Població humana
Població	223 (2023) (7,59 hab./km²)
Llars	15 (1553)
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	29,4 km²
Banyat per	riera de Talamanca i Llobregat
Altitud	552 m
Limita amb	Calders el Pont de Vilomara i Rocafort Sant Fruitós de Bages Mura Monistrol de Calders Navarcles
Organització política
• Alcalde	Salvador Mañé Papasey (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	08278
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08277
Codi IDESCAT	082779
Lloc web	talamanca.cat

Talamanca és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages. Poble antic, amb carrers estrets i en pendent, i cases velles ben restaurades. Situat dalt d'un turó a 552 m d'altitud i al bell mig de la serra del Rossinyol a la carretera BV-1221 de Terrassa a Navarcles.

Història

Tot i que s'han trobat restes d'un jaciment ibèric, la primera notícia documentada és de l'any 960, quan el comte Sala, fundador del monestir de Sant Benet de Bages, feu donació d'unes terres, cases i terrenys en el terme del castell de Talamanca. Amb les invasions sarraïnes (711-715), el Bages s'havia despoblat quasi totalment, i no fou fins a les repoblacions fetes pels comtes Borrell d'Osona (799-820) i Guifré el Pelós (878-897) que camperols provinents del nord s'instal·laren al voltant de castells i esglésies buscant la doble protecció militar i espiritual.

Aquesta devia ser també la funció del castell de Talamanca i de l'església de Santa Maria de Talamanca, que és esmentada ja el 1038. Entre l'església i el castell s'edificaren cases que passarien a formar el poble de Talamanca.

A finals del segle xii el domini feudal del castell de Talamanca passà a mans dels Talamanca, nissaga que va lligada a la història del poble durant tota l'edat mitjana i que s'inicià amb Bernat de Talamanca i la seva muller Dolça (1186-1209). Els Talamanca foren amos i senyors de tot el terme. Compraren, vengueren, atorgaren masos i alous com a senyors, no només de la terra sinó també dels homes, que eren venuts tots en un mateix lot.

Més tard, els Talamanca començaren a establir relacions amb la petita noblesa bagenca i les castlanies dels voltants, i així s'emparentaren amb els Santa Coloma o els Llavinera. Un exemple del prototipus de senyor i cavaller feudal fou Berenguer de Talamanca. Aquest concedí honors, feu donacions i participà en actes de violència contra Guillem de Calders, en els quals fins i tot hagué d'intervenir el rei Jaume el Just. El 1325 la seva muller Blanca li erigí un sarcòfag que encara ara podem admirar en l'interior de l'església de Santa Maria. El mausoleu té un cavaller jacent, vestit de cota de malla amb un gos als peus i una inscripció funerària entre sis escuts del llinatge, amb heràldica de losanges d'argent i sinople. En aquells anys, la família Calders entrà en crisi i el 1336 es vengué el castell de Calders a la família Talamanca.

A partir de mitjan segle xiv, amb la gran crisi del feudalisme, començà la decadència dels Talamanca, coincidint amb els estralls que causà la pesta negra i els mals usos al camp. Els Talamanca s'entroncaren llavors amb altres famílies, com els Planella (1675), els Eimeric o Aymerich i, finalment, al segle xviii, el castell passà a mans dels marquesos de Castellbell.

A l'àrea del municipi compresa entre el poble i el serrat de Mussarra tingué lloc, entre els dies 13 i 14 d'agost de 1714, la batalla de Talamanca, entre els austriacistes, a les ordres del marquès del Poal, i els borbònics, dirigits pel Conde de Montemar. Aquest episodi de la Guerra de Successió fou l'últim èxit dels austriacistes a Catalunya, abans de les capitulacions finals de Barcelona i Cardona durant el mes de setembre següent.

Geografia

• Llista de topònims de Talamanca (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Bonesfonts, és un paratge situat a l'extrem de llevant del terme de Talamanca, en el vessant occidental del Serrat de Mussarra, a l'oest del Camí de Mussarra al Coll de Lligabosses. És al capdamunt del Torrent de la Baga de les Llanes, afluent de la riera de Talamanca. També queda al nord de la Devesa i a llevant de la Baga de les Llanes. És una zona essencialment boscosa, formada per pendissos encarats a l'oest i al sud-oest.^[1]

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 13 13 15 230 147 538 494 446 370 395

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 356 259 191 154 104 143 60 76 81 81

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 84 79 107 109 114 134 152 143 157 141

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 186 202 209 219 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Economia

Agricultura de secà dedicada als cereals i, cada cop menys, a la vinya i l'olivera. El poble és un centre d'estiueig.

Comunicacions

Una carretera local porta a Terrassa, i a la N-141 de Manresa a Vic.

Administració i política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde/-essa	Partit polític	Data de possessió
1979 - 1983	Francisco Sellares Boixader	Grup Independient	19/04/1979
1983 - 1987	Francisco Sellares Boixader	Grup Independient	28/05/1983
1987 - 1991	Francisco Sellares Boixader	CiU	30/06/1987
1991 - 1995	Francisco Sellares Boixader	CiU	15/06/1991
1995 - 1999	Pere Sallares Mayans	CiU	17/06/1995
1999 - 2003	Pere Sallares Mayans	CiU	03/07/1999
2003 - 2007	Josep Tarín Canales	CiU	14/06/2003
2007 - 2011	Josep Tarín Canales	CiU	16/06/2007
2011 - 2015	Josep Tarín Canales	CiU	11/06/2011
2015 - 2019	Josep Tarín Canales	CiU	13/06/2015
2019 - 2023	Josep Tarin Canales	Junts	15/06/2019
Des del 2023	Salvador Mañé i Papasey	Fem Talamanca-AM	17/06/2023

Llocs d'interès

• Església de Santa Maria
• Capella de Santa Magdalena
• Castell de Talamanca
• Casa de les tines^[2]

Vegeu també

• Comasada

Referències

1. 41° 44′ 0.795″ N, 1° 59′ 55.60″ E / 41.73355417°N,1.9987778°E / 41.73355417; 1.9987778
2. Trullàs, Glòria «Entre vinyes». Sàpiens [Barcelona], núm. 107, 9-2011, p. 63. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs

• Talamanca - Lloc web oficial