Un tallaplomes[1][2] o trempaplomes,[3] són termes emprats per a definir un ganivet petit, en particular els que es feien servir antigament per a tallar les plomes d'escriure.[4] Hi ha diversos tipus de tallaplomes de diferents grandàries, n'hi ha uns que són plegables i que la fulla en certs models es pot blocar una cop oberta, que reben el nom de navalles.[5]
Encara que actualment "tallaplomes" sol ser sinònim de navalla de butxaca, a l'origen i com ho diu el nom, els tallaplomes eren utilitzats per a aprimar i "treure punta" a les plomes d'au, preparant-les per a fer-les servir com a plomes per a escriure i, més tard, per a reparar-les o tornar a treure'ls punta. No necessàriament tenien fulles plegables, sinó que s'assemblaven a un escalpel puix que tenien una fulla curta i fixa al cap d'un mànec llarg.
Els primers instruments per a tallar plomes d'ocell eren ganivets que probablement s'utilitzaven tant per a tallar les plomes com per a raspar el suport d'escriptura per a fer correccions, ja fos pergamí o paper. Va ser al segle XVII que va aparèixer l'especialització en els ganivets utilitzats per a aquestes dues tasques, tallaplomes i rascadors.
Els trempaplomes poden tenir fulla fixa bescanviable o plegar-se com un ganivet. Els mànecs dels trempaplomes poden estar fets de diversos materials nobles: fusta preciosa, plata, ivori.
Al segle xix es desenvolupà un "trempaplomes" específic per a aquest mester, que substituí els ganivets genèrics de tallar plomes. Té una dimensió menor que el ganivet i té una fulla, generalment en forma de falç. Alguns trempaplomes tenen fins a quatre fulles, cadascuna adaptada a una certa funció: eliminació de barbes o bàrbules,[6] tall de la ploma, tall del bec,[7] tall de la ranura.
La fulla de tallaplomes tenia una forma més fina i més corba per tal de poder tallar la ploma amb més facilitat. El mànec mateix va anar canviant d'una forma cilíndrica fins a una forma més plana amb una punta d'acer a un extrem, dissenyada per a poder tallar millor la ranura del bec.[7]
Segons una obra especialitzada de l'any 1820, els millors trempaplomes eren de fabricació anglesa, mentre que els fabricats a Catalunya eren comparables als anglesos. Els tallaplomes francesos, alemanys o fets a Madrid eren de qualitat inferior.[8]
Els trempaplomes mecànics, que apareixen al segle xviii, permeten realitzar correctament les dues delicades operacions: el tall del bec i la realització de la ranura.
N'hi ha de guillotina o palanca, o en forma de "tallaungles".
El trempaplomes mecànic del tipus "tallaungles" avui dia és potser el més comú. Inclou, a part del mecanisme de tall, una fulla de ganivet per a preparar la ploma (desbarbar-la i tallar-la) i una guillotina "tallaungles" situada al costat de la fulla per poder tallar el bisell del final del bec. Se'n poden trobar amb mànec de banús, però també d'ivori, d'os o de metalls preciosos.
Avui dia, el terme tallaplomes es pot usar com a sinònim de navalla de butxaca i pot tenir una fulla o diverses, així com incorporar eines múltiples (eines addicionals amb un disseny prou enginyós).[9]
En els cent darrers anys hi ha hagut una proliferació de ganivets multifunció amb fulles i ginys variats, que inclouen: barrines punxons, tisores, tallaungles, llevataps, pinces, escuradents, etc. La tradició continua amb la incorporació de dispositius moderns com ara bolígrafs, llanternes Led i memòries USB.[10]
L'exemple més famós d'un tallaplomes multifunció és la navalla suïssa, algunes versions de la qual tenen dotzenes de funcions i en realitat són més una eina multiús plegable, amb una o dues fulles incorporades, que una navalla amb extres.[10]