Tamariu de França

Tamariu de França

Tamarix gallica
Tamarix gallica
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	79928337
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Caryophyllales
Família	Tamaricaceae
Gènere	Tamarix
Espècie	Tamarix gallica L., 1753

El tamariu (Catalunya, País Valencià), tamarell^[1] (Illes Balears) o gatell (Urgell, Rosselló) és el nom comú de Tamarix gallica. És un arbre o arbust caducifoli de la família Tamaricaceae ^[2] i del gènere Tamarix, el qual comprèn entre 50 i 60 espècies.

Descripció

Es tracta d'un arbust gran o un arbre petit autòcton de la costa mediterrània (França, Itàlia i Espanya) que ha estat introduït a una gran quantitat de països com Argentina, Brasil, el Regne Unit...^[3] Es tracta d'una espècie altament resistent a la gran majoria de condicions climàtiques, siguin glaçades o a la calor. També és resistent a la sequera i a la calç, així que es considera una espècie apta per voreres de mar.^[4][5]Té un nivell de creixement moderat, d'uns 60 a 90 cm per any.^[6] Per al seu correcte desenvolupament, requereix exposició al sol. Per tant, no és una planta apta per a llocs d'ombra densa o mitjana. Així i tot, és un arbust que genera una ombra de densitat lleugera. Tampoc és propensa a plagues.

Taxonomia

Tamarix gallica va ser descrita per Carl von Linné i publicat a Species Plantarum el 1753.^[7]

Fulla i flor

Branca florida de Tamarix gallica

Tamarix gallica en zones costaneres

Tamarix gallica té petites fulles alternes escamiformes que mesuren d'1,5 a 4 mm de color verd glauc. La seva flor conté 5 sèpals de 0,5 a 1 mm i 5 pètals el·líptics d'1,5 a 2 mm i és d'un color blanc o rosat. Està distribuïda en espigues cilíndriques compactes de 4 a 5 cm^[8] i apareix simultàniament amb les fulles al mes d'abril i la floració acaba al mes de juliol.^[9]

Usos

És una planta que suporta la salinitat del sòl així, és adequada per a ser usada a jardins propers a vorera de mar, o fins i tot com a planta de vegetalització de zones salades. Així i tot, també pot ser emprada per a crear masses arbustives.^[10]

Tradicions

El tamariu era la planta preferida del déu grec Apol·lo.^[11]

Segons la Bíblia, Abraham va plantar un tamariu a Beerxeba i va invocar allí el nom del Senyor, el Déu etern.^[12]

Referències

1. «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana | TERMCAT». [Consulta: 4 gener 2023].
2. «Tamarix gallica L.» (en anglès). [Consulta: 4 gener 2023].
3. «Tamarix gallica L. | Plants of the World Online | Kew Science» (en anglès). [Consulta: 4 gener 2023].
4. Argimon, Xavier. GUIA PER A LA SELECCIÓ D'ESPÈCIES DE VERD URBÀ: JARDINERIA. ISBN 978-84-9803-703-6. 
5. «Tamariu francès | Verd urbà». [Consulta: 4 gener 2023].
6. «Tamariu francès | Verd urbà». [Consulta: 8 gener 2023].
7. «Tropicos | Name - Tamarix gallica L.». [Consulta: 4 gener 2023].
8. «Tamarix gallica - Trees and Shrubs Online». [Consulta: 4 gener 2023].
9. «TAMARIX GALLICA». [Consulta: 4 gener 2023].
10. «Fiche Technique de la plante». [Consulta: 4 gener 2023].
11. New Larousse Encyclopedia of Mythology. (anglès)
12. La Bíblia. La Sagrada escriptura en llengua catalana. Genesis 21:33. Trad. per Pau Sais i Manel Sais

Enllaços externs

• Utilització del tamariu per la regeneració de terres salines a la Xina Occidental Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès).