Període | |
---|---|
Estat de conservació | |
Fòssil | |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Família | Tapinocephalidae |
Gènere | Tapinocaninus |
Espècie | Tapinocaninus pamelae Bruce S. Rubidge, 1991 |
Nomenclatura | |
Epònim | Pam Rubidge |
Tapinocaninus pamelae és una espècie extinta de sinàpsid de la família dels tapinocefàlids que visqué a Àfrica durant el Permià mitjà, fa entre 265,1 i 268,8 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils a la província sud-africana del Cap Occidental. Es tracta de l'única espècie del gènere Tapinocaninus.[1] Aquest animal herbívor[2] és el tapinocefàlid més antic que es coneix i, a diferència de tots els altres representants d'aquesta família tret de l'ulemosaure, conservava dents canines com a tals.[3] El nom genèric Tapinocaninus significa 'canina humil', mentre que el nom específic pamelae fou elegit en honor de la mare del seu descobridor.[4]