Tipus | arrítmia i troballa del ritme cardíac |
---|---|
Especialitat | cardiologia |
Clínica-tractament | |
Medicació | |
Classificació | |
CIM-11 | MC81.0 |
CIM-10 | R00.0 |
CIM-9 | 785.0 |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0145035 |
MeSH | D013610 |
UMLS CUI | C0039231 i C4020868 |
La taquicàrdia (del grec antic ταχύς / takhýs= ràpid, i καρδία / kardía = cor) és una alteració cardíaca que es caracteritza per la rapidesa exagerada de les contraccions del cor.[1] Convencionalment hom parla de taquicàrdia quan en un adult les contraccions cardíaques són de 100 o més per minut.[2][3]Normalment té un inici i un final gradual.
La taquicàrdia sinusal és comuna a la infància i és una reacció normal a diferents situacions fisiològiques o patològiques com la febre, ansietat, anèmia, hipoxèmia, hipotensió arterial, exercici, hipertiroïdisme, hipovolèmia, deshidratació, tromboembolisme pulmonar, isquèmia miocardíaca, insuficiència cardíaca, processos inflamatoris o xoc.[4] Diverses substàncies com l'alcohol, la cafeïna, la marihuana, la cocaïna, l'heroïna, la morfina o la nicotina poden produir també taquicàrdia sinusal. També s'associa, a vegades, de les emocions, dolor, i pensaments que tingui la persona. Si la taquicàrdia no es presenta amb freqüència, pot ser solament estrès, però si aquesta apareix cada dia o diverses vegades al dia pot ser un símptoma d'alguna malaltia.[5]
Persones que pateixen la taquicàrdia tenen una vida normal, ja que no és una malaltia greu, encara que si escurça la vida del cor a causa del seu major treball. És més comú en les dones que en els homes.
Es recomana descansar en el llit tombat i respirar profundament perquè disminueixi el ritme cardíac.