Taquicàrdia paroxística supraventricular

Plantilla:Infotaula malaltiaTaquicàrdia paroxística supraventricular
Tira de la derivació II d'un electrocardiograma que mostra una TPSV amb una freqüència cardíaca d'uns 180.
Tipustaquicàrdia supraventricular Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-9427.0 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
MedlinePlus000183 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine156670 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0030590 Modifica el valor a Wikidata

La taquicàrdia paroxística supraventricular (TPSV) o taquicàrdia paroxismal supraventricular[1] és un tipus de taquicàrdia supraventricular, anomenada pels seus episodis intermitents d'inici i terminació brusca.[2][3] Sovint, les persones no tenen símptomes o bé palpitacions i augment de la freqüència cardíaca.[4] Els símptomes poden incloure sensació de mareig, sudoració, dificultat per respirar i dolor al pit.[5]

Es desconeix la causa.[2] Els factors de risc inclouen l'alcohol, la cafeïna, la nicotina, l'estrès psicològic i la síndrome de Wolff-Parkinson-White, que sovint s'hereta.[3] El mecanisme subjacent normalment implica una via accessòria que dona lloc a la reentrada.[2] El diagnòstic es fa normalment mitjançant un electrocardiograma (ECG) que mostra complexos QRS estrets i un ritme cardíac ràpid, normalment entre 150 i 240 batecs per minut.[2]

Les maniobres vagals, com la de Valsalva, s'utilitzen sovint com a tractament inicial.[6] Si no és efectiu i la persona té una pressió arterial normal, es pot provar d'administrar adenosina.[6] Si l'adenosina no és eficaç, es pot utilitzar un blocador dels canals de calci o un blocador beta.[6] En cas contrari, la cardioversió sincronitzada és el tractament.[6] Els episodis futurs es poden prevenir mitjançant l'ablació amb catèter.[2]

Al voltant de 2,3 per cada 1000 persones tenen TPSV.[7] Els problemes solen començar entre els 12 i els 45 anys.[2][7] Les dones es veuen més afectades que els homes.[2] Els resultats generalment són bons en aquells que d'altra manera tenen un cor normal.[2] Es pot fer una ecografia del cor per descartar problemes cardíacs subjacents.[4]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Consulta feta a Termcat: ambdues denominacions vàlides
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Al-Zaiti, SS; Magdic, KS «Paroxysmal Supraventricular Tachycardia: Pathophysiology, Diagnosis, and Management.». Critical Care Nursing Clinics of North America, 28, 3, 9-2016, pàg. 309–16. DOI: 10.1016/j.cnc.2016.04.005. PMID: 27484659.
  3. ↑ «Types of Arrhythmia», 01-07-2011. Arxivat de l'original el 7 juny 2015. [Consulta: 29 setembre 2016].
  4. ↑ 4,0 4,1 Ferri, Fred F.. Ferri's Clinical Advisor 2013,5 Books in 1, Expert Consult - Online and Print,1: Ferri's Clinical Advisor 2013 (en anglès). Elsevier Health Sciences, 2012, p. 807. ISBN 978-0323083737. 
  5. ↑ «What Are the Signs and Symptoms of an Arrhythmia?», 01-07-2011. Arxivat de l'original el 19 febrer 2015. [Consulta: 27 setembre 2016].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Neumar, RW; Shuster, M; Callaway, CW; Gent, LM; Atkins, DL; Bhanji, F; Brooks, SC; de Caen, AR; Donnino, MW «Part 1: Executive Summary: 2015 American Heart Association Guidelines Update for Cardiopulmonary Resuscitation and Emergency Cardiovascular Care.». Circulation, 132, 18 Suppl 2, 03-11-2015, pàg. S315–67. DOI: 10.1161/cir.0000000000000252. PMID: 26472989.
  7. ↑ 7,0 7,1 Katritsis, Demosthenes G.; Camm, A. John; Gersh, Bernard J. Clinical Cardiology: Current Practice Guidelines (en anglès). Oxford University Press, 2016, p. 538. ISBN 9780198733324.