Tarrés

Per a altres significats, vegeu «Tarrés (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaTarrés
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 25′ 29″ N, 1° 01′ 16″ E / 41.424722222222°N,1.0211111111111°E / 41.424722222222; 1.0211111111111
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
Àmbit funcional territorialPonent
ComarcaGarrigues Modifica el valor a Wikidata
CapitalTarrés Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població117 (2023) Modifica el valor a Wikidata (9 hab./km²)
Llars18 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Gentilicitarresà, tarresana Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície13 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud578 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataCarles Móra i Tuxans (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25480 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE25218 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT252189 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webtarres.cat Modifica el valor a Wikidata

Tarrés és un municipi de la comarca de les Garrigues. El terme municipal és a l'est de la comarca, perllongant-se de la serra del Tallat i la serra de Vilobí. Limita al nord amb el municipi de Fulleda, a l'oest amb Vinaixa, i a l'est i al sud amb Vimbodí i Poblet. Els conreus predominants són de secà: cereals, ametllers, cirerers, oliveres i vinya. La meitat del terme és superfície forestal. S'hi accedeix des de la carretera N-240 (Tarragona-Lleida), a través d'un enllaç amb la carretera local LV-2014.

Història

[modifica]

Abans de la reconquesta, Tarrés formà part del valiat àrab de Siurana. El 26 de juliol de 1149, Ramon Berenguer IV va fer donació del terme de Tarrés a Ramon de Boixadors i a la seva muller Ermessenda, a condició que hi construïssin una fortalesa. A mitjans del segle xiii, Tarrés passà a formar part dels dominis de l'abadia cistercenca de Poblet, on hi romangué fins a l'abolició del règim senyorial al primer terç del segle xix.[1]

Com altres pobles rurals, experimentà un decreixement demogràfic al llarg del segle xx. L'agricultura deixà de ser la font principal d'ingressos dels seus habitants, que majoritàriament treballen fora del municipi. El terme municipal acull dos parcs eòlics: el Serra de Vilobí I, emplaçat entre Tarrés i Fulleda i que entrà en funcionament el 2008,[2] i el Serra de Vilobí II, que ho feu el 2013.[3]

Geografia

[modifica]
  • Llista de topònims de Tarrés (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Llocs d'interès

[modifica]

L'església parroquial de Santa Maria, de façana neoclàssica i esvelt campanar, es va construir el 1799 sobre l'antic temple. El poble està format per carrers estrets i costeruts, amb nombroses construccions de pedra seca com la Casa de la Vila (1695), amb una gran arcada, o "els Perxis", amb una magnífica façana porxada. Als afores, hi ha l'eremitori de la Santa Creu (1977), format per antigues pallisses habilitades com a ermita i casa de colònies. Disseminades pel terme, hi ha nombroses cabanes de volta i forns de calç, que es poden visitar a peu o en bicicleta, seguint les rutes senyalitzades.

Festes

[modifica]
Festa major d'estiu
Mare de Déu d'Agost (15 d'agost) i Sant Roc (16 d'agost)
Festa major d'hivern
Sant Isidre (15 de maig)

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- - 18 79 162 366 327 323 361 298

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
286 310 243 229 224 159 107 103 100 100

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
108 109 105 119 121 111 106 109 107
105

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
100
99
102
105 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Referències

[modifica]
  1. Arbós i Pascual, Antoni; Arbós i Palau, Ramon M.. Tarrés: tessel·la nacional. Lleida: Diputació de Lleida, 1999. ISBN 84-89943-15-X. 
  2. «CENTRAL EÒLICA DE LA SERRA DEL TALLAT (PASSANANT, BELLTALL I VALLBONA DE LES MONGES)». Territori, 31-12-2011. Arxivat de l'original el 2020-08-08. [Consulta: 23 desembre 2012].
  3. «Serra de Vilobí II», 01-03-2013. [Consulta: 25 abril 2015].

Enllaços externs

[modifica]