Tartrat d'hidrogen i potassi

Infotaula de compost químicTartrat d'hidrogen i potassi
Substància químicagrup d'estereoisòmers Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular187,97232 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₄H₅KO₆ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
C(C(C(=O)[O-])O)(C(=O)O)O.[K+] Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata

El tartrat d'hidrogen i potassi, antigament conegut com a bitartrat de potassi, crema de tàrtar o crémor tàrtar, és un compost químic amb la fórmula KC4H5O6, és un subproducte de la vinificació. És la sal àcida de potassi de l'àcid tàrtric o àcid tartàric, el qual és un àcid dicarboxílic. Es presenta com una pols blanca i cristal·lina soluble en àcids i àlcalis i insoluble en àcid acètic i l'alcohol. Està relacionat amb el tartrat de potassi.

Presentació

[modifica]

El tartrat d'hidrogen i potassi cristal·litza en els dipòsits de vi durant la fermentació alcohòlica del suc de raïm i pot precipitar fora de les ampolles. Aquests cristalls també poden precipitar fora del suc de raïm que s'hagi refredat o emmagatzemat durant un cert temps.[1] Els cristalls es poden treure per filtració amb un teixit.[2]

Aplicacions

[modifica]
Folger's Golden Gate Cream Tartar, de la primera meitat del segle XX

El tartrat d'hidrogen i potassi s'empra en la indústria alimentària com a estabilitzant de la clara d'ou i de les cremes batudes. Evita la cristal·lització dels xarops de sucre. Redueix la decoloració de les verdures envasades. També es fa servir en els llevats de forner com activador i com a substitut, combinat amb el clorur de potassi, de la sal comuna.

En medecina s'usava com a purgant i com a mordent en tintoreria.

Com a producte casolà de la neteja es barreja amb suc de llimona o vinagre blanc i serveix per a netejar metalls o treure les taques de la porcellana.[3]

En la química, d'acord amb l'organisme NIST, es fa servir com a referència principal de la solució Buffer (estabilització del pH).[4]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Lloyds Vinyard FAQs». Arxivat de l'original el 2011-12-15. [Consulta: 18 gener 2014].
  2. ↑ National Center for Home Food Preservation
  3. ↑ «Michigan State University Extension Home Maintenance And Repair - Homemade Cleaners - 01500631, 06/24/03». Arxivat de l'original el 2009-06-23. [Consulta: 18 gener 2014].
  4. ↑ Harris, Daniel C. W. H. Freeman. Quantitative Chemical Analysis. 7a, 17 juliol 2006. ISBN 978-0-7167-7694-9. 

Enllaços externs

[modifica]