![]() | |
Fitxa | |
---|---|
Direcció | W.S. Van Dyke ![]() |
Protagonistes | |
Producció | Bernard H. Hyman i Irving G. Thalberg ![]() |
Dissenyador de producció | Cedric Gibbons ![]() |
Guió | Ivor Novello i Cyril Hume ![]() |
Fotografia | Clyde De Vinna i Harold Rosson ![]() |
Muntatge | Tom Held ![]() |
Productora | Metro-Goldwyn-Mayer ![]() |
Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer i Netflix ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica ![]() |
Estrena | 1932 ![]() |
Durada | 99 min ![]() |
Idioma original | anglès ![]() |
Rodatge | Florida i Los Angeles ![]() |
Color | en blanc i negre ![]() |
Descripció | |
Basat en | Tarzan of the Apes ![]() |
Gènere | cinema d'aventures, drama, pel·lícula basada en una novel·la i cinema d'acció ![]() |
Lloc de la narració | Àfrica ![]() |
Premis i nominacions | |
Premis | |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Tarzan the Ape Man és una pel·lícula de l'any 1932 dirigida per W.S. Van Dyke i protagonitzada per Johnny Weissmuller, Maureen O'Sullivan i Neil Hamilton.[2]
El professor James Parker (C. Aubrey Smith) retorna a Àfrica amb la intenció de trobar un enorme cementiri d'elefants. L'acompanyen la seua filla Jane (Maureen O'Sullivan) i l'ambiciós caçador Harry Holt (Neil Hamilton). De nit s'escolta un misteriós udol de la selva, un crit en aparença animal. L'endemà, els expedicionaris podran veure un home mig salvatge, intrèpid i veloç que, emprant lianes, salta d'arbre en arbre. És Tarzan (Johnny Weissmuller), l'home simi, criat a la jungla i capaç de lluitar amb les mans contra lleons i cocodrils. De sobte, apareix una tribu de guerrers ferotges.[2]
Ideat per l'escriptor Edgar Rice Burroughs el 1914 i traslladat a les pàgines del còmic per Harold Rudolf Foster el 1929, Tarzan va debutar en el cinema sonor en aquest clàssic del 1932. Aclamat per una audiència estatunidenca encara colpida pel Crac del 29, suposaria la presentació en pantalla del pletòric campió olímpic Johnny Weissmuller, convertit a l'instant en el Tarzan per excel·lència. Si bé en els trajectes aeris amb lianes fou suplantat per una trapezista professional, aquell veloç nedador caracteritzaria idòniament el simiesc rei de la selva en un cicle de dotze pel·lícules: a totes elles es repeteix la idea d'oposar la civilització (cobdícia i problemes vinguts de l'exterior selvàtic) amb la natura verge, l'ordre natural i salvatge. Produïdes per la Metro-Goldwyn-Mayer, les sis primeres pel·lícules de Weissmuller foren les millors, destacant aquesta i Tarzan i la seva companya, de 1934, en què la censura va tallar la bella seqüència de Jane banyant-se nua al riu. W.S. Van Dyke rodaria el títol inicial sense sortir dels estudis, però la veritat és que Rice Borroughs tampoc no havia trepitjat mai Àfrica. Nodrint la imaginació del públic, en tan exòtica i artificiosa pel·lícula d'aventures hi ha selves perilloses i feres molt ferotges. El director va usar transparències, imatges documentals d'arxiu i escenes africanes d'una anterior realització pròpia: Trader Horn (1931).[2]
El relat alterna excitants passatges d'aventures, intermedis còmics (les monades de la cèlebre mona Cheeta), episodis amb animals diversos i seqüències d'intimitat entre la capriciosa i civilitzada Jane (Maureen O'Sullivan) i el bell salvatge. Les carns vistes de la parella i algunes audàcies eròtiques suscitaren queixes de distintes lligues de moralitat i decència. Cal també dir que les seqüències més terribles les paguen amb la seua pròpia vida els pobres negres (nadius portadors, la majoria), ja que aquests, a més de caure des de dalt dels escarpaments, són cruelment rebregats per goril·les, esclafats per elefants i devorats per lleons i cocodrils.[2]
« |
|
» |
« |
|
» |
« |
|
» |