Tipus | atol | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Col·lectivitat | Polinèsia Francesa | ||||
Subdivisió administrativa | Tuamotu-Gambier | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 20 km² | ||||
Mesura | 35 () × 14 () km | ||||
Banyat per | oceà Pacífic | ||||
Sup. llacuna | 20 km² | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Fus horari | |||||
Tatakoto és un atol de les Tuamotu, a la Polinèsia Francesa. Està situat a l'est de l'arxipèlag, a 1.182 km de Tahití.
De 14 km de llarg i 3,5 km d'ample, l'atol està format per una illa llarga i 65 illots que tanquen la llacuna sense cap pas practicable, però amb nombrosos canals (hoas) al sud.
La vila principal és Tumukuru, i la població total era de 255 habitants al cens del 2002. En ser un atol molt aïllat, administrativament forma una comuna. Disposa d'un aeròdrom.
Va ser descobert el mateix dia per dos espanyols. En la segona expedició de l'Águila els dos capitans, Domingo de Boenechea y José Andía y Varela, es van separar al sortir del Perú i no es van tornar a trobar fins a Tahití. El 30 d'octubre del 1774, l'endemà del dia de Sant Narcís, tots dos van desembarcar a Tatakoto sense trobar-se. Històricament també s'ha conegut com a San Narciso i d'Augier.
José Andía el descrivia com «summament agradable a la vista per estar molt poblada d'arboredes».[1] A principis del segle XX s'hi va establir un colon francès i el va replantar de cocoters que avui cobreixen tot l'atol.