Tau del Centaure |
---|
Tipus | estrella amb alt moviment propi, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV |
---|
Tipus espectral (estel) | A1IVnn[1] |
---|
Constel·lació | Centaure |
---|
Època | J2000.0 |
---|
|
Distància de la Terra | 41,16 pc [2] |
---|
Radi | 2,2 R☉ |
---|
Magnitud absoluta | 0,83 |
---|
Magnitud aparent (V) | 3,86 (banda V)[3] |
---|
Massa | 2,31 M☉ |
---|
Temperatura efectiva | 9.204 K[4] |
---|
Paral·laxi | 24,2953 mas[2] |
---|
Moviment propi (declinació) | −6,757 mas/a [2] |
---|
Moviment propi (ascensió recta) | −186,081 mas/a [2] |
---|
Velocitat de rotació estel·lar | 296,8 km/s[5] |
---|
Velocitat radial | 5,5 km/s[6] |
---|
Ascensió recta (α) | 12h 37m 42.1641s[2] |
---|
Declinació (δ) | -49° 27' 31.3007''[2] |
---|
Lluminositat | 42 lluminositats solars |
---|
Edat estimada | 132 milions d'anys |
---|
|
|
Tau del Centaure (τ Centauri) és un estel en la constel·lació de Centaure.[7] És, amb una magnitud aparent +3,85, el setzè astre més brillant de la constel·lació.[8]
Al costat de γ Centauri, era coneguda a la Xina com Koo Low, «la Torre de l'Arsenal».[9] Es troba a una distància de 131 anys llum respecte al sistema solar.
Tau del Centaure és un estel blanc de la seqüència principal de tipus espectral A2V. Té una temperatura efectiva de 9205 K i una lluminositat 51 vegades superior a la lluminositat solar.[10] Posseeix una massa 2,44 vegades major que la del Sol[10] i la seva edat és de 310 milions d'anys, havent-hi ja transcorregut el 70 % de la seva vida com a estel de la seqüència principal.[11][10]
La mesura directa del diàmetre angular de Tau del Centaure, 0,85 mil·lisegons d'arc, permet avaluar el seu radi, i aquest és aproximadament 3,6 vegades més gran que el radi solar.[12] Gira sobre si mateix molt de pressa, diferents estudis donen un valor per a la seva velocitat de rotació projectada entre 249 i 330 km/s. Entre ells, un treball que mitjançant l'ús de transformades de Fourier té en compte l'enfosquiment de limbe, assenyala una xifra de 297 km/s.[13] La ràpida rotació també provoca que la forma de l'estel no sigui esfèrica sinó elipsoidal, estant aplatada pels pols; el seu grau de «aplatament» s'estima en 0,30.[12]
- ↑ Richard O. Gray «The early A type stars: refined MK classification, confrontation with Stromgren photometry, and the effects of rotation». The Astrophysical Journal Supplement Series, 12-1987, pàg. 581. DOI: 10.1086/191237.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1-2012. DOI: 10.1051/0004-6361/201117691.
- ↑ «Accurate stellar rotational velocities using the Fourier transform of the cross correlation maximum» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 7-2011. DOI: 10.1051/0004-6361/201016386.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ Sigma Herculis -- Star (SIMBAD)
- ↑ «Centaurus (Ashland Astronomy Studio». Arxivat de l'original el 2015-03-02. [Consulta: 20 febrer 2019].
- ↑ Allen. Courier Dover Publications. (en anglès). ISBN 0-486-21079-0.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Zorec, J.; Royer, F. «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities». Astronomy and Astrophysics. A120.
- ↑ Vican, Laura «Age Determination for 346 Nearby Stars in the Herschel DEBRIS Survey». The Astronomical Journal. A35.
- ↑ 12,0 12,1 van Belle, Gerard T. «Interferometric observations of rapidly rotating stars». The Astronomy and Astrophysics Review. A51.
- ↑ Díaz, C. G.; González, J. F.; Levato, H.; Grosso, M. «Accurate stellar rotational velocities using the Fourier transform of the cross correlation maximum». Astronomy and Astrophysics. A143.