Taurina
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 125,015 Da |
| Trobat en el tàxon | ésser humà, Axinella polypoides, Stylissa carteri, Allium fistulosum, all, Aplysina, Artemisia afra, Artemisia fragrans, Artemisia santolinifolia, Artemisia taurica, Anisocampium niponicum, Athyrium niponicum, Brachythecium populeum, Codium fragile, Conyza linifolia, flammulina, Grateloupia elliptica, xiitake, Lyophyllum decastes, Neptunea antiqua, figuera de moro, julivert, Phakellia fusca, Pogonatum inflexum, prunera, Sargassum fulvellum, escheríchia coli, Agelas oroides, Atriolum robustum, banya del sègol, Mytilus edulis, Polystichum longipaleatum, ratolí comú, Artemisia stechmanniana, Laminaria japonica, Ptilophora subcostata, botja pudent, Capsicum annuum i tabaquera
|
Estructura química
| |
| Fórmula química | C₂H₇NO₃S |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 1,734 g/cm³ |
| Punt de fusió | 305 °C |
| Altres | |
| amargor | |
La taurina, o acid 2-aminoetàsulfònic, és un àcid orgànic. És un ingredient d'algunes begudes energètiques tot i que no s'ha provat que produeixi la pretesa energia.
Es troba en els organismes animals, també en els humans, per exemple en els budells. En els mamífers se sintetitza en el pàncrees[1][2] La taurina és un derivat de la cisteïna, un aminoàcid que conté sofre. És un dels pocs àcids sulfònics que ocorren de manera natural. Els gats no sintetitzen la taurina, de manera que cal que la incorporin a la seva dieta.[3]
El 1827 Friedrich Tiedemann i Leopold Gmelin la van aïllar a partir de la bilis d'un bou i per això la van anomenar taurina (del llatí taurus, toro).[4] Parlant estrictament hom no pot dir que sigui un aminoàcid, ja que no té el grup carboxil,[5] tot i que sovint es diu que ho és, fins i tot en l'àmbit científic.[6] [7] [8]
Consum diari en l'alimentació
[modifica]
La taurina és present en el peix i la carn i la ingesta diària sol ser d'uns 58 mg, però es redueix a quasi gens en les persones que segueixen una dieta vegetariana.[9]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]
- ↑ Bouckenooghe T, Remacle C, Reusens B «Is taurine a functional nutrient?». Curr Opin Clin Nutr, 9, 6, 2006, pàg. 728–733.
- ↑ Brosnan J, Brosnan M «The sulfur-containing amino acids: an overview.». J Nutr, 136, 6 Suppl, 2006, pàg. 1636S–1640S. PMID: 16702333.
- ↑ Knopf, Karen; Sturman, J. A.; Armstrong, Marcia; Hayes, K. C. «Taurine: An Essential Nutrient for the Cat». The Journal of Nutrition, 108, 5, 5-1978, pàg. 773–778. DOI: 10.1093/jn/108.5.773.
- ↑ F. Tiedemann, L. Gmelin «Einige neue Bestandtheile der Galle des Ochsen». Annalen der Physik, 85, 2, 1827, pàg. 326–337. DOI: 10.1002/andp.18270850214.
- ↑ Carey, Francis A. [1987]. Organic Chemistry. 6th. Nova York: McGraw Hill, 2006, p. 1149. ISBN 0-07-282837-4. «Amino acids are carboxylic acids that contain an amine function.»
- ↑ Stapleton, PP; L O'Flaherty, HP Redmond, and DJ Bouchier-Hayes «Host defense--a role for the amino acid taurine?». Journal of Parenteral and Enteral Nutrition, 22, 1, 1998, pàg. 42–48. DOI: 10.1177/014860719802200142. PMID: 9437654 [Consulta: 19 agost 2006].
- ↑ Weiss, Stephen J.; Roger Klein, Adam Slivka, and Maria Wei «Chlorination of Taurine by Human Neutrophils». Journal of Clinical Investigation, 70, 3, 1982, pàg. 598–607. DOI: 10.1172/JCI110652. PMID: 6286728 [Consulta: 19 agost 2006].
- ↑ Kirk, Kiaran; and Julie Kirk «Volume-regulatory taurine release from a human heart cancer cell line». FEBS Letters, 336, 1, 1993, pàg. 153–158. DOI: 10.1016/0014-5793(93)81630-I.
- ↑ [1], Opinion on Caffeine, Taurine and D-Glucurono - g -Lactone as constituents of so-called "energy" drinks (expressed on 21 January 1999) | journal = Directorate-General Health and Consumers, European Commission, European Union.