Taxus cuspidata

Taxus cuspidata

Estat de conservació
Risc mínim
UICN	42549
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Classe	Coniferae
Família	Taxaceae
Gènere	Taxus
Espècie	Taxus cuspidata Siebold i Zucc., 1843

Taxus cuspidata és una espècie de conífera de la família Taxaceae nadiua del Japó, Corea, Manxúria i l'extrem oriental de Sibèria.^[1]

Descripció

És un arbust o arbret perennifoli de fins a 10 metres d'alçada, de copa densa i arrodonida, d'aspecte molt més robust que el teix europeu (Taxus baccata) de ramificació estesa a ascendent i branquillons rogencs. L'escorça és esquamosa, prima, es desprèn amb facilitat del tronc en tires i és de color bru-rogenc. Les fulles, són lanceolades, lleugerament falciformes, planes, de color verd fosc, d'1-3 cm de llarg per 2-3 mm d'amplada, rígides i amb espines d'un mil·límetre situades a l'àpex; es disposen en espiral, però amb les bases foliars retorçades per alinear les fulles en dues fileres aplanades a banda i banda de la tija. Les gemmes són grosses d'uns 4 mm, i de color marró. Els cons masculins són globosos d'uns 3 mm de diàmetre. Cada estròbil, conté una sola llavor de 4-8 mm de llarg envoltat en part per un receptable modificat en forma de baia vermella flonja i brillant, anomenada aril, de 8–12 mm de llarg i oberta al final. Els arils maduren entre 6 i 9 mesos després de la pol·linització. Llavors de forma ovalada, de 5 a 6 mm de llarg per 4-4,5 d'amplada.

En la seva zona de distribució nativa, apareix en boscos mixts de coníferes o boscos mixts de coníferes i frondoses dels estatges basals i montà (dels 100 als 1600 msnm) sobre sòls de litologia granítica, esquistosa o serpentina, de lleugerament àcids a lleugerament bàsics i ben drenats.^[1][2][3]

Usos

És una espècie (sobretot la varietat nana i tots els seus cultivars) molt utilitzada en jardineria i paisatgisme al Japó i Nord-amèrica (introduïda en la primera meitat del segle xix), per les seves qualitats: és molt tolerant a l'ombra, les gelades, la sequera moderada i a la pol·lució, té un creixement ràpid. Tanmateix té un important inconvenient, la seva elevada toxicitat de tots els seus teixits, fet que pot provocar problemes amb la fauna o amb animals domèstics. Al Japó la seva fusta era molt apreciada per a la construcció, ebenisteria, botes, esclops entre altres usos. Degut a la seva riquesa en diferents metabolits secundaris antigament s'ha utilitzat com a abortiu i antidiabètic.^[2][3]

Galeria

• 
• 
  Vista de les fulles i la tija
• 
  Detall de l'escorça
• 
  En forma de bonsai
• 
  Varietat 'nana'

Taxonomia

Varietats i cultivars

Degut al seu ús en la jardineria i cultiu en zones on hi es present el teix europeu, s'ha descrit el teix de Hicks (Taxus x media), l'híbrid entre el teix europeu i el Taxus cuspidata. Es distingeix perquè té unes fulles menys coriàcies, lleugerament groguenques pel revers i l'espina apical és més petita. El seu fruit és relativament més gros.^[1] Actualment l'única varietat de Taxus cuspidata acceptada és T. cuspidata var. nana.^[4] un arbust de dimensions petites i molt utilitzat en la jardineria.^[3]

Sinonímia

• Cephalotaxus umbraculifera Siebold ex Endl.
• Taxus baccata subsp. cuspidata (Siebold & Zucc.) Pilg.
• Taxus baccata var. cuspidata (Siebold & Zucc.) Carrière
• Taxus baccata var. latifolia Pilg.
• Taxus baccata var. microcarpa Trautv.
• Taxus biternata Spjut
• Taxus caespitosa Nakai
• Taxus umbraculifera (Siebold ex Endl.) C.Lawson
• Taxus umbraculifera var. microcarpa (Trautv.) Spjut^[4]

Referències

1. Jonhson, Owen. Árboles: guía de campo. Barcelona: Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. 
2. Tilley, D. «Plant Guide for Japanese yew (Taxus cuspidata)» (en anglès). Aberdeen, Idaho: USDA-Natural Resources Conservation Service, 2017. [Consulta: 26 octubre 2019].
3. «Taxus cuspidata / Japanese yew». American Conifer Society. [Consulta: 26 octubre 2019].
4. «Taxus cuspidata Siebold & Zucc.». The Plant List. [Consulta: 26 octubre 2019].