El Teatre San Samuele de Venècia va ser un dels teatres més prestigiosos entre els que operaven a la ciutat de la llacuna, un total de set, durant el segle xviii.
Va ser construït el 1656 per encàrrec de la família Grimani i va ser en un principi destinat a la representació de drames, i només durant el segle següent hi va haver amb més freqüència representacions d'òperes i ballets.
En acabar-se el segle xviii el teatre va perdre gran part del seu prestigi. El 1770 la família Grimani va haver de vendre'l, a causa de la crisi econòmica que havia afectat l'aristocràcia veneciana. Va romandre tancat diverses temporades fins que es va reobrir el 1819 com a teatre de barri dedicat sobretot a la prosa. El 26 de desembre de 1819 va tenir lloc l'estrena mundial de Il falegname di Livonia de Donizetti amb Giovanni Battista Verger.
Del nom de l'empresari Giuseppe Camploy el 1853 va prendre el nom de Teatro Camploy. Quan Camploy va morir el 1889, el teatre va ser llegat al municipi de Verona. El municipi de Venècia el va comprar, el va fer enderrocar el 1894 i s'hi va construir una escola.