Tipus | poble de Romania | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Romania | ||||
Județ | Província de Constanța | ||||
Capital | Techirghiol (en) | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 8.061 (2021) (174,97 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 46,07 km² | ||||
Organització política | |||||
• Mayor of Techirghiol (en) | Iulian-Constantin Soceanu (2016–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 906100 | ||||
Fus horari | |||||
Altres | |||||
Agermanament amb | |||||
Lloc web | primariatechirghiol.ro |
Techirghiol (pronunciació en romanès: [ˈTekirɡjol], nom històric: Tekirgöl) és una ciutat del comtat de Constanța, al nord de la Dobruja (Romania).
El nom deriva del turc Tekirgöl que significa "el llac de Tekir". Segons una llegenda, un vell cec i paralitzat anomenat Tekir i el seu vell ruc van arribar a la vora del llac per error. Intentant treure el seu tossut animal del fang, Tekir es va curar miraculosament perquè pogués veure i caminar de nou amb normalitat. Des de llavors el llac s'ha fet famós per les seves propietats curatives.
Tekir i el seu ruc apareixen en una estàtua situada al centre de la ciutat.
El nom també significa (en turc) "Llac de ratlles" (tekir - ratllat i göl - llac). Això es deu a la salinitat del llac; quan bufa el vent, apareixen franges blanques de sal a la superfície del llac.
La ciutat es troba a l'extrem sud-est de Romania (comtat de Constanța), situada a la riba nord-oest del llac Techirghiol (11,6 km²), a 18 km al sud del municipi de Constanța i molt a prop del mar Negre (3 km).
A Techirghiol els hiverns són suaus i els estius càlids, dominant el cel clar (el sol brilla més de 2.400 hores cada any).
Techirghiol es va marcar per primera vegada al mapa del país el 1893, però es va desenvolupar constantment després del 1912, establint-se com una ciutat termal.
El 1891 va obrir les portes Hagi Pandele, el primer establiment hoteler i de banys freds de la ciutat. El 1900 es va iniciar l'extracció de fang terapèutic i això va conduir a la construcció de molts establiments de bany i hotels.
Després de la Primera Guerra Mundial, el 1920, Techirghiol va començar a convertir-se en una atracció turística molt popular a causa del seu famós fang terapèutic.
El fang sapropèlic del llac Techirghiol és la joia del complex. El 1924, a l'Exposició Universal de París, el fang de Techirghiol va rebre la medalla d'or. Alphons Saligny va ser el primer a estudiar l'ús terapèutic del fang; després d'això, l'Institut Romanès de Balneologia ho va aprovar i durant la dècada de 1930, els estudis realitzats per Alphons Saligny i l'Institut van ser la base d'una sòlida prova científica sobre les accions terapèutiques del fang sapropèlic de Techirghiol i la metodologia d'aquests tractaments.
El fang sapropèlic de Techirghiol s'utilitza calent per a diferents tipus de procediments:
També es recomana l'ús de fang terapèutic per a:
Segons el cens del 2011, Techirghiol tenia: 5.646 romanesos (82,48%), 8 hongaresos (0,12%), 27 gitanos (0,39%), 336 turcs (4,91%), 615 tàtars (8,98%), 6 lipovans (0,09%), 17 aromans (0,25%), 184 d'altres ètnies (2,69%) i 6 amb ètnia no declarada (0,09%).[1]