Retrocés és la tecla del teclat que originalment va prémer a les maquines d'escriure carregar una posició cap enrere, i en els sistemes informàtics moderns mou el cursor de visualització una posició cap enrere,[note 1] eliminant el caràcter en aquesta posició i torna el text després d'aquesta posició per una posició.
A [note 2] les màquines d'escriure, un mecanògraf, per exemple, escriuria una lletra minúscula A amb accent agut (á) escrivint una lletra en minúscula A, l'espai enrere i després la tecla d'accent agut. Aquesta tècnica (també coneguda com a Exagerat) és la base per a aquests modificadors d'espaiat en conjunts de caràcters informàtics com el ASCII (^, per l'accent circumflex). La composició de retrocésja no funciona amb pantalles digitals modernes i sistemes tipogràfics típics[note 3] S'ha substituït en certa manera amb el mecanisme de combinació de caràcters de Unicode, tot i que aquests caràcters no funcionen bé amb moltes fonts, i els caràcters precomposts continuen utilitzant-se. Alguns programes com TeX o Microsoft Windows utilitza el mètode oposat per a les marques diacrítiques: primer posiciona l'accent i després la lletra base a seva posició.
Encara que el terme "Retrocés" és el nom tradicional de la clau que elimina el caràcter a l'esquerra del cursor, la clau real pot estar etiquetada de diverses maneres, per exemple Suprimir,[1] Esborrar (per exemple a un portàtil per a nens),[2] o amb una fletxa que apunta cap a l'esquerra.[3] Existeix un símbol dedicat al "Retrocés" com U+232B ⌫ Però el seu ús com a etiqueta del teclat és moderadament estrany.
La tecla Retrocés és diferent de la tecla Suprimir, que a les targetes perforades per a ordinadors posaria tots els forats per eliminar un caràcter, i en ordinadors moderns esborra el text "següent". A més, la tecla de supressió sovint funciona com un comandament genèric per eliminar un objecte (com ara una imatge dins d'un document o un fitxer en un gestor de fitxers), mentre que el retrocés no sol fer-ho.[4][5][6]
En els sistemes moderns, la tecla de retrocés sovint es relaciona amb el caràcter d'eliminació (0x7f en ASCII o Unicode), tot i que la funció de la tecla de retrocés esborra el caràcter abans que quedi el cursor.[3]
La tecla de retrocés s'utilitza habitualment per tornar una pàgina o un nivell superior a la web gràfica o als gestors de fitxers.
Si es pressiona la tecla de retrocés en un terminal de l'ordinador, es generaria el codi ASCII 08, BS o Retrocés, un caràcter de control que suprimiria el caràcter anterior. També es pot accedir a aquest caràcter de control prement Control+H, com H és la vuitena lletra de l'alfabet llatí. Terminals que no tenien el codi de retrocés assignat a la funció de moure el cursor cap enrere i esborrar el caràcter precedent mostraríem els símbols ^H (caret, H) quan es prem la tecla de retrocés. Fins i tot si un terminal va interpretar el retrocés al suprimir el caràcter anterior, el sistema que rebia el text podria no fer-ho. A continuació, la pantalla del remitent mostrarà un missatge sense el text suposadament esborrat, mentre que el text i els codis de supressió seran visibles per al destinatari. Aquesta seqüència encara s'utilitza amb humor per literaris informàtics, Denotant l'eliminació d'un error fictici, molt semblant al marcat; en aquest cas, però, el símbol ^H es falsifica escrivint un regular amb la tecla '^' seguit escrivint un missatge regular amb la tecla 'H' key.
Exemple:
Una alternativa que de vegades es veu ^W, que és la drecera per eliminar la paraula anterior a la terminal de Berkeley Unix. Aquesta drecera també s'ha convertit en el mode d'inserció del editor de textos Vi i el seu clon Vim.[8]
^U elimina una línia.[9]
En un ambient d'ordinador central, per retrocedir significa moure la cinta magnètica cap enrere, normalment al bloc anterior.
Teclat IBM/Windows (disposició de teclat espanyola) |
---|