La tectònica de pell fina és un dels estils de deformació tectònica que pot tenir lloc en situacions d'escurçament de l'escorça continental, caracteritzat per l'apilament d'encavalcaments que afecten principalment a la coberta sedimentària i en menor mesura al basament cristal·lí.[1] El terme es contraposa al de tectònica de pell gruixuda, estil de deformació que presenta fractures d'escala cortical.
L'estil de deformació de pell fina és típic dels cinturons de plecs i mantells de corriment que voregen alguns orògens, particularment quan existeixen bons nivells d'enlairament, com a capes de lutites o evaporites[2]