Teheran Tabu i Tehran Taboo | |
---|---|
Cartell austríac de la pel·lícula | |
Fitxa | |
Direcció | Ali Soozandeh |
Protagonistes | |
Producció | Ali Samadi Ahadi i Antonin Svoboda |
Guió | Ali Soozandeh |
Música | Ali N. Aşkın |
Fotografia | Martin Gschlacht |
Muntatge | Andrea Mertens |
Productora | coop99 |
Distribuïdor | Cirko Film |
Dades i xifres | |
País d'origen | Alemanya i Àustria |
Estrena | 16 novembre 2017 |
Durada | 96 min |
Idioma original | persa |
Versió en català | No |
Color | en color |
Pressupost | 2.000.000 € |
Descripció | |
Gènere | drama |
Lloc de la narració | Teheran |
Tehran Taboo (en persa: تهران تابو) és una pel·lícula romàntica d'animació de 2017 dirigida per Ali Soozandeh.[1][2][3] Animada a través de la tècnica de la rotoscòpia, explica la història de tres dones i un músic que viuen a Teheran i els seus intents perseverants per a fer front a les estrictes lleis religioses de l'Iran i la hipocresia resultant.[4] La pel·lícula es va projectar a la secció de la Setmana Internacional de la Crítica al 70è Festival Internacional de Cinema de Canes.[5][6]
Pari no pot divorciar-se sense el permís del seu marit que és a la presó car ell s'hi oposa. A causa de la pobresa, s'ha vist obligada a prostituir-se a la vegada que té cura del seu fill de sis anys, Elias. Quan acut davant d'un jutge del Tribunal Revolucionari Islàmic per a demanar el divorci, el jutge intercanvia un acord de concubina i l'allotja en un pis que té en propietat. Allà coneix Sara i el seu marit.
En una subtrama separada, Donya li diu a Babak que està a punt de casar-se amb un altre home. A causa del tabú del país que imposa que les dones arribin verges als matrimoni, ella i Babak es veuen obligats a aconseguir diners per a una operació delicada i il·legal per a restaurar l'aparença de virginitat dels seus genitals. Més endavant li comunica a Pari que no es casarà, sinó que serà venuda a un traficant de Dubai perquè les verges hi tenen preus més alts.
Soozandeh va utilitzar el procés de rotoscòpia davant la impossibilitat de rodar la pel·lícula a Teheran. Per a superar aquest problema, va utilitzar la rotoscòpia que combina l'acció en directe amb l'animació. Els actors es van filmar amb un teló de fons verd i s'hi va afegir animació per a permetre la inserció de detalls de fons específics de Teheran.[3] El director va afirmar que el seu propòsit en fer la pel·lícula era inspirar el canvi social a l'Iran.[7]