Telegonia

Telegonia

Tipus	obra literària
Autor	Eugàmmon
Llengua	grec antic
Publicació	antiga Grècia
Gènere	poema èpic
Sèrie
Part de	Cicle èpic
← Odissea

La Telegonia (en grec antic: Τηλεγόνεια, llatí: Telegonia) és un poema èpic de l'antiga Grècia, actualment perdut, que formava part de l'anomenat cicle troià. L'obra girava entorn de Telègon, fill d'Odisseu i Circe, el nom del qual ('nascut lluny') indica el seu naixement a Eea, lluny de la llar d'Odisseu, que era a Ítaca. La història de la Telegonia succeeix cronològicament després de l'Odissea i constitueix l'episodi final del cicle èpic.

A l'Antiguitat a vegades s'atribuïa el poema a Cinetó de Lacedemònia (segle viii aC), però una altra font afirmava que havia estat robada per Eugàmon de Cirene (segle vi aC) a Museu. El poema comprenia dos llibres en hexàmetres dactílics.^[1]

Títol

A l'Antiguitat la Telegonia també podria havia rebut el nom del Tespròtida (en grec antic: Θεσπρωτίς), segons Pausànias (segle ii); alternativament, la Tespròtida podria haver estat un nom pel primer llibre de la Telegonia, que succeeix a Tespròcia.^[2] Es tractaria d'un títol per un episodi de l'obra, fet que era comú pels antics lectors de les èpiques Homèriques.^[3]

Una tercera possibilitat és que la Tespròtida fos una èpica completament separada. Finalment, una quarta possibilitat és que la Telegonia i la Tespròtida fossin dos poemes separats i compilats en una sola Telegonia. La major part dels investigadors actualment tendeixen a considerar aquestes dues possibilitats com a inversemblants o com a hipòtesis molt difícils de demostrar.

Data

No es coneix amb certesa la data de composició de la Telegonia. Cirene, la ciutat nativa d'Eugàmmon, el suposat autor, va ser fundada el 631 aC; però els detalls narratius poden haver-hi existit previs a la versió d'Eugàmmon, potser fins i tot a la tradició oral. També hi ha la possibilitat que l'autor de l'Odissea coneixia com a mínim alguna versió de la història de la Telegonia (l'episodi tesproci i l'aparició inusual de Telègon a la Telegonia es podria haver basat en la profecia de Tirèsies al llibre XI de l'Odissea); però també és possible que a l'Odissea, el poeta utilitzés la història de Telègon com a base de la profecia de Tirèsias. El més probable és que l'obra fos escrita cap al segle vi aC.

Contingut

La Telegonia comprèn dos episodis diferents: el viatge d'Odisseu a Tespròcia, i la història de Telègon. Probablement cadascun dels dos llibres de la Telegonia estaven relacionats amb un d'aquests episodis. En actuals edicions crítiques només sobreviuen dues línies del text original del poema. Per a conèixer la seva història depenem sobretot d'un resum del mite de Telègone mite a la Crestomatia de Procle^[4] El poema comença després dels esdeveniments que es descriuen a l'Odissea. Segons el resum de Procle, la Telegonia comença amb l'enterrament dels pretendents de Penèlope.^[5] Odisseu fa el sacrifici de les nimfes, i a continuació fa un viatge a l'Èlida, on visita una figura desconeguda, Polixen, que li dona una ceràmica que descriu la història de Trofoni. Odisseu retorna a Ítaca i llavors viatja a Tespròcia, presumiblement per fer els sacrificis ordenats per Tirèsias a l'Odissea (cant XI). Allà ell es casa amb la reina de Tespròcia, Cal·lídice, amb la qual té un fill, Polipetes.^[6] Odisseu lluita pels tesprocis en una guerra contra els seus veïns, els brigis, en la qual hi participen els déus: Ares ajudant a Odisseu i els tesprocis, que foren contraatacats per Atena; Apol·lo intervé entre els dos déus enfrontats. Cal·lídice és morta a la guerra, Polipetes obté la corona i Odisseu retorna a Ítaca.^[7]

Mentrestant, Odisseu s'assabenta que Circe, amb qui havia tingut un afer durant un any a l'Odissea (llibres X-XII), havia nascut el seu fill, Telègon ('nascut lluny'). Telègon creix amb Circe a l'illa d'Eea i, tal com li aconsella la deessa Atena, Circe li diu qui és el seu pare. En un detall inserit a l'epítom de la Biblioteca de Foci, li dona un poder sobrenatural perquè es pugui defensar d'un verí creat pel déu Hefest.^[8] Una tempesta envia Telègon a Ítaca sense que s'adoni on és. Com és costum entre els herois homèrics en terra forastera, practica la pirateria i roba el bestiar d'Odisseu. Odisseu torna per a defensar la seva propietat. Durant la següent lluita, Telègon mata Odisseu amb la seva arma verinosa, complint parcialment la profecia de Tirèsies al cant XI l'Odissea, en la qual es diu que Odisseu morirà fora de la mar (per exemple, pel verí).^[9] Després de la mort d'Odisseu, Telègon lamenta el seu error.^[10] Telègon, Penèlope i Telèmac, l'altre fill d'Odisseu, porten el cadàver del seu pare a Eea, on Odisseu és enterrat. Telègon es casa amb Penèlope, i Telèmac es casa amb Circe.^[11][12]

Variants

Higí, narrador romà del segle i, difereix de Procle, i afegeix altres detalls. Primer, diu que tant Odisseu com Telèmac s'enfronten a Telègon en el combat.^[13] Finalment, Higí atribueix a Telègon un fill, que anomena Ítal, el fundador epònim d'Itàlia; i a Telèmac li atribueix un fill anomenat Llatí, nom que dona nom al Laci.

Nombrosos poetes llatins consideren que Telègon és el fundador de Preneste o Túsculum, ciutats llatines importants.^[14]

La invenció de Dante

A La Divina Comèdia, dins del vuitè bolgia de l'infern, el Dant i la seva guia es troben a Ulisses entre els consellers falsos, i rep una versió diferent de la mort d'Ulisses de la mar, en un viatge de cinc mesos cap a les Columnes d'Hèrcules, que acabà en un banyera de bombolles que ofegava els mariners que s'aproximaven la muntanya de Purgatori.^[15] Dante no tenia cap font grega i només disposava de les fonts romanes de Dictus i Dares.

Hi ha moltes òperes basades en els mites d'Odisseu i, entre elles, n'hi ha una basada en Telègone, l'obra homònima de Carlo Luigi Grua (estrenada a Düsseldorf, 1697) en la qual hi destaca l'ària "Dia le mosse a miei contenti".^[16] Intervenció divina, una mort i casaments múltiples al final tot assortit amb les convencions d'òpera seria.

Referències

1. «Some have seen in the 'burst of happy marriages' in which the Telegoneia ends an explanation for its being ascribed to Eugammon, a name which apparently means 'Happy-Marrier'», Edmund D. Cressman remarks (Cressman, «Beyond the Sunset», The Classical Journal 27.9 (June 1932: 669-674, p. 671).
2. Pausanias 8.12.5.
3. Per exemple, el llibre X de la Ilíada s'anomena Dolonia, i el llibre V i part del llibre VI es coneixien com a Aristia de Diomedes. Els primers quatre llibres de l'Odissea s'anomenen la Telemàquia, perquè aquests llibres descriuen el viatge del fill d'Odisseu Telèmac cercant notícies del seu pare desaparegut; i el descens d'Odisseu a l'Inframon (Odissea XI) es coneix com a Necuia.
4. Possiblement s'ha d'identificar amb el gramàtic del segle ii dC Eutiqui Procle. La Biblioteca de Foci n'ofereix un resum molt més breu.
5. El començament de la Telegonia fa pensar a G. L. Huxley (Greek Epic Poetry: From Eumelos to Pamyassis, Harvard University Press, 1969: 171) que l' Odissea, tal com era coneguda per Eumel de Corint al segle vi aC, acabava amb la mort dels pretendents. Joseph Russo, valorant la proposta de Huxley (The American Journal of Philology, octubre 1972: 623), considera que «Eugàmmon era lliure de començar el seu poema sobre Telègon allà on volgués en funció de com encaixava en la seva concepció de l'obra, criteri que no tenim dades per valorar adequadament».
6. Als poemes del cicle troià, Odisseu té un caràcter força menys exemplar que en Homer (Cressman, Edmund D. (1932), p. 670).
7. Es tracta del tema, molt repetit repetit a la mitologia grega, del fill del consort d'una reina que la succeeix en el tron.
8. Epítom, VII 36. Vegeu també els escolis a l'Odissea (XI 134).
9. Tot i això, la mort d'Odisseu contradiu parcialment la profecia de Tirèsias, que havia pronosticat que Odisseu tindria una mort tranquil·la en la seva vellesa.
10. A l'Odisseu Acantòplex, obra perduda de Sòfocles, Odisseu moria involuntàriament també a mans de Telègon.
11. Hugh G. Evelyn-White, Hesiod, Homeric Hymns and Homerica (Loeb Classical Library), 1914.
12. Bernabé, Alberto. Fragmentos de épica griega arcaica. Madrid: Gredos, 1979, p. 138-154. ISBN 9788424935245. 
13. En aquesta escena, la presència de Telèmac a Ítaca és inesperada, però seria una bona raó per la qual Telèmac no apareix a les versions de Procle i Apol·lodor: Odisseu l'hauria fet fora d'Ítaca per por a l'oracle.
14. Cressman 1932:672 nota Horaci, Ovidi, Properci i Estaci.
15. Inferno, Canto XXVI.
16. Segons Latin Notes Supplement, desembre 1926 (anotat per Chessman 1932:673).

Edicions

• Edicions a internet (traducció en anglès):
  • Fragments de Cicle d'Èpica completa traduït per H.G. Evelyn-Blanc, 1914; Projecte Gutenberg
  • Theoi Projecte — Apollodorus, Epitome
  • Theoi Projecte — Higí, Fabula 127
• Edicions impreses (en grec):
  • Un. Bernabé 1987, Poetarum epicorum Graecorum testimonia et fragmenta pt. 1 (Leipzig: Teubner)
  • M. Davies 1988, Epicorum Graecorum fragmenta (Göttingen: Vandenhoek & Ruprecht)
• Edicions impreses (en grec amb traducció anglesa):
  • M.L. De l'oest 2003, Fragments d'Èpica grega (@Cambridge, Massachusetts: Harvard Premsa Universitària) ISBN 0-674-99605-4