Tell Uqair

Plantilla:Infotaula indretTell Uqair
Tipusjaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaGovernació de Babil (Iraq) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMesopotàmia Modifica el valor a Wikidata
Map
 32° 47′ N, 44° 41′ E / 32.78°N,44.68°E / 32.78; 44.68
Història
PeríodeObeid, Període d'Uruk, Període Yemdet Nasr, Període dinàstic arcaic i període accadià Modifica el valor a Wikidata

Tell Uqair (Tell Uquair, Tell Aqair) és un tell o túmul d'assentament al nord-est de Babilònia i a uns 80 km al sud de Bagdad, a l'actual governació de Babil, Iraq.

Arqueologia

[modifica]

Tell Uqair és un petit túmul just al nord de Tell Ibrahim, el gran túmul que marca el lloc de l'antic Kutha.[1] La topografia està formada per dos subtúmuls separats pel que aparentment és el llit d'un antic canal. Com a màxim, els turons es troben a 6 metres sobre de la línia del terreny. El jaciment de Tell Uqair va ser excavat durant la Segona Guerra Mundial, el 1941 i el 1942, per un equip de la Direcció General d'Antiguitats de l'Iraq dirigit per Seton Lloyd, amb Taha Baqir i Fuad Safar.[2] Els edificis i artefactes descoberts eren principalment del període Obeid, el període Uruk i el període de Jemdet Nasr, i incloïen quatre tauletes protocuneïformes. Un equip de la Universitat de Heidelberg va fer un sondeig el 1978.

Història

[modifica]

El lloc de Tell Uqair va tenir per primera vegada una ocupació significativa durant el període Obeid, i va créixer al màxim durant els períodes Jemdet Nasr i Uruk. Algunes tombes dinàstiques primerenques i una dispersió d'artefactes acadis i babilònics indiquen que la ubicació va continuar amb un ús limitat durant l'època de Nabucodonosor II. A causa de les tauletes d'argila trobades al lloc, es creu que és l'antiga ciutat d'Urum. El topònim d'Urum s'escriu en cuneïforme com ÚR×Ú.KI (cuneïforme: 𒌱𒆠), URUM4 = ÚR×ḪA (cuneïforme: 𒌯), a més d'ÚR×A.ḪA.KI (cuneïforme: 𒌬𒆠), d'anterior (pre-Ur III) ÚR.A.ḪA.[3] Se sap que durant el iii mil·lenni aC Urum era un lloc de culte per a la deessa Nanna.[4] També se sap que Urum es trobava entre les ciutats de Kix i Sippar, que encaixa amb Tell Uqair, i que sota l'imperi Ur III de l'ensi₂ hi havia un Ur-Sin.[5]

El descobriment més destacat a Tell Uquair va ser el «Temple Pintat», un gran complex de disseny similar al «Temple Blanc» trobat a Uruk. Alguns dels frescos originals encara eren visibles en el moment de l'excavació i van ser copiats. Diversos frescos van ser recuperats intactes i enviats al Museu de Bagdad. Es creu que el temple data del període Uruk o primerenc de Jemdet Nasr. Un petit temple adjacent de Jemdet Nasr va ser de construcció una mica posterior i contenia grans quantitats de ceràmica d'aquell període.[6]

S'ha suggerit, a partir d'un topònim, que els «Monuments de Blau» es van originar a Tell Uqair.[7]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Englund, 1996.
  2. ↑ Seton i Safar, 1943.
  3. ↑ Steinkeller, 1980, p. 23-33.
  4. ↑ Yuhong i Dalley, 1990, p. 159-165.
  5. ↑ Sharlach, 2022, p. 1-68.
  6. ↑ Dermech, 2016.
  7. ↑ Balke, 2016, p. 73-94.

Bibliografia

[modifica]
  • Balke, Thomas E. «The Interplay of Material, Text, and Iconography in Some of the Oldest “Legal” Documents». A: Materiality of Writing in Early Mesopotamia (en anglès). Berlín, Boston: De Gruyter, 2016. 
  • Dermech, S. «The Tell'Uqair temple (4th mill. BC): colours and iconography» (en anglès). BAF-Online: Proceedings of the Berner Altorientalisches Forum, 1, 2016.
  • Englund, Robert K. Proto-Cuneiform Texts from Diverse Collections (Materialien Zu Den Fruhen Schriftzeugnissen Des Vorderen Ori) (en anglès). Gebr. Mann Verlag, 1996. ISBN 978-3-786-11875-2. 
  • Green, M. W. «Urum and Uqair» (en anglès). Acta Sumerologica, 8, 1986, pàg. 77-83.
  • Legrain, Leon «Tell ‘Uqair “Painted Temple”» (en anglès). Museum Bulletin (Pennsylvania Museum), X(3)-X(4), juny 1944, pàg. 39.
  • Lloyd, Seton; Safar, F. «Tell Uqair: Excavations by the Iraq Government Directorate General of Antiquities in 1940 and 1941» (en anglès). Journal of Near Eastern Studies, 2(2), abril 1943.
  • Lloyd, Seton. «Ur-Al `Ubaid, Uquair and Eridu». A: Ur in Retrospect: In Memory of Sir Leonard Woolley (en anglès). 22, 1960, p. 23-31. 
  • McEwan, Gilbert J. P. «The Writing of Urum in Pre-Ur III Sources» (en anglès). Journal of Cuneiform Studies, 33(1), gener 1981, pàg. 56.
  • Sharlach, Tonia «Princely Employments in the Reign of Shulgi» (en anglès). Journal of Ancient Near Eastern History, 9(1), 2022.
  • Steinkeller, Piotr «On the Reading and Location of the Toponyms ÚR×Ú.KI and A.ḪA.KI» (en anglès). Journal of Cuneiform Studies, 32(1), gener 1980.
  • Yuhong, Wu; Dalley, Stephanie «The Origins of the Manana Dynasty at Kish, and the Assyrian King List» (en anglès). Iraq, 52, 1990.

Enllaços externs

[modifica]