Un telèfon públic és un telèfon que funciona introduint monedes, targetes telefòniques o targetes de crèdit. Normalment el preu de la trucada és més car que des del fix de casa però més barat des del telèfon mòbil, depenent tanmateix de les tarifes contractades, que a nivell de 2018, hi ha un munt d'ofertes de tarifa plana.
Normalment és un telèfon públic operat per monedes, sovint ubicat en una cabina telefònica o un cobert de privacitat, amb prepagament mitjançant la inserció de diners (normalment monedes) o mitjançant la facturació d'una targeta de crèdit o dèbit, o una targeta telefònica. Els telèfons públics en el passat han utilitzat "fitxes telefòniques", disponibles per a la venda en un minorista local, per activar telèfons públics en comptes de monedes de curs legal. En alguns casos, s'han actualitzat per utilitzar targetes magnètiques o lectors de targetes de crèdit.[1]
Un problema important és que no sempre es pot tornar la trucada a la cabina, ja que no totes les cabines permeten rebre trucades. En els pobles petits força incomunicats, és més habitual que els telèfons públics puguin rebre trucades que a les ciutats més grans.[1]
La telefonia públic amb targeta moneder ha tingut un decaïment, ja que la telefonia mòbil està sent competència en les tarifes i molt més còmode per a l'usuari. Les empreses de Telecomunicacions han tractat d'aconseguir aliances estratègiques amb les empreses de Telefonia Mòbil, per poder baixar les tarifes a mòbils des de les cabines telefòniques; però ha estat infructuós, el nombre d'usuaris d'aquest servei ha seguit baixant a mínims.[2][3]
Aquests equips a diferència de la telefonia convencional (de casa), funcionen amb un sistema anomenat reversió de polaritat.