Temple de Júpiter (Damasc)

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Ciutat antiga de Damasc
Imatge
Ruïnes del temple de Júpiter a l'entrada de Al-Hamidiyah Souq
Dades
TipusTemple, jaciment arqueològic, temple romà i ruïna Modifica el valor a Wikidata
Part deAntiga ciutat de Damasc Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Superfície86 ha Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaDamasc (Síria) Modifica el valor a Wikidata
Map
 33° 30′ 43″ N, 36° 18′ 14″ E / 33.512°N,36.304°E / 33.512; 36.304

El temple de Júpiter de Damasc, a Síria, és una edificació construïda pels romans, començat durant el govern d'August,[1] i acabada durant el govern de Constanci II.[2] En el lloc, antigament, hi havia un temple arameu dedicat a Hadad; els romans l'associaven amb Júpiter, així que van reconstruir el temple en el seu nom.[2] El temple atreia grans multituds durant els festivals i Damasc es va fer famosa per ser la ciutat de Júpiter.[1] Teodosi I va transformar el temple en església i la va dedicar a Joan Baptista. Després que els musulmans prenguessin Damasc el 635 EC, l'església va ser compartida per les dues religions durant setanta anys, però finalment Al-Walid I la va transformar en mesquita, la mesquita dels Omeies.[2]

Richard Pococke va publicar el 1745 un plànol del recinte del temple en la seva obra Description of the East and Some other Countries, Vol. II (Descripció de l'est i altres països, vol. II). El 1855, el reverend Josias Porter va publicar un plànol indicant 40 columnes o fragments de columnes que encara quedaven entre les cases de la zona. El 1921, Wulzinger i Watzinger van fer un plànol en què indicaven el períbols de 350 per 450 metres.[1]

El 1979, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco dins el conjunt "ciutat antiga de Damasc".[3] El 20 de juny de 2013, la Unesco va incloure tots els llocs sirians en la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill per alertar sobre els riscos a què estan exposats a causa de la Guerra Civil siriana.[4]

Construcció

[modifica]

Es creu que l'atri interior, o tèmenos, va ser acabat poc després del final del regnat d'August, el 14 EC. Estava envoltat per un altre atri o pati (períbol) que incloïa un mercat, i va ser construït en diverses etapes segons la disponibilitat de fons, i finalitzat a mitjans del primer segle. Tot seguit, es va construir la porta oriental o propileu. Al final del segon segle, durant el regnat de Septimi Sever, va ser testimoni d'importants millores amb un estil més ostentós.[1]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Temple de Júpiter
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Burns, Ross. Damascus: a history. Routledge, 2005, p. 61-. ISBN 978-0-415-27105-9. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Finegan, Jack. The archeology of the New Testament:the Mediterranean world of the early Christian Apostles. Taylor & Francis, 1981, p. 58–60. 
  3. ↑ «Ancient City of Damascus». World Heritage List. UNESCO.
  4. ↑ «Syria’s Six World Heritage sites placed on List of World Heritage in Danger». Media Services, World Heritage 37th Session. UNESCO.