Temps profund, en anglès: Deep time, és un concepte de l'escala geològica del temps. Va ser desenvolupada pel geòlegJames Hutton (1726–1797). La ciència moderna actualment considera que l'edat del planeta Terra és d'uns 4,54 milers de milions d'anys.
Hutton basava el seu punt de vista sobre la forma com s'havia desenvolupat la geoquímica a Escòcia i Escandinàvia des de la dècada de 150 i més enllà.[1] Hutton va ser ajudat pel matemàtic John Playfair
Els primers geòlegs com Nicolas Steno i Horace-Bénédict de Saussure havien desenvolupat idees sobre estrats geològics que es formen a partir de l'aigua mitjançant processos químics, i que Abraham Gottlob Werner (1749–1817) va desenvolupar en una teoria coneguda com a Neptunisme. La teoria innovadora de Hutton de l'any 1785 es coneix com la del Plutonisme, visualitzada com un procés interminable de formació de roques, aixecament i erosió. Hutton va afirmar: "no trobem cap vestigi d'un inici ni esperem cap final".[2][3]
Charles Lyell en els seus Principles of Geology (1830–1833) desenvolupà l'enfocament de Hutton d'un «temps profund» sense fi com a concepte científic crucial dins el seu uniformitarianisme. Charles Darwin va estudiar el llibre de Lyell durant el segon viatge del HMS Beagle, abans de començar a desenvolupar la teoria de l'evolució
Conceptes similars al de temps geològic es poden trobar al segle xi en l'obra del persa Avicenna (Ibn Sina, 973–1037),[4] i a la Xina en Shen Kuo (1031–1095).[5]
Rance, Hugh. «Hutton's unconformities» (pdf). Historical Geology: The Present is the Key to the Past. QCC Press, 1999. Arxivat de l'original el 2008-12-03. [Consulta: 20 octubre 2008].
Repcheck, Jack. «Chapters 2 and 5». A: The Man Who Found Time: James Hutton and the Discovery of the Earth's Antiquity. Cambridge: Perseus Books, 2003. ISBN 0-7382-0692-X.
Rossi, Paolo (1984). The Dark Abyss of Time: The History of the Earth and the History of Nations from Hooke to Vico, tr. by Lydia Cochrane, Chicago: University of Chicago Press, pp. 338, ISBN 0226728358.