Per a altres significats, vegeu «Sant Teodor». |
Mosaic amb el sant | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | Θεόδωρος (Theódoros) 759 Constantinoble (Turquia) |
Mort | 11 novembre 826 (66/67 anys) Bitínia |
Sepultura | Monestir de Stoudios (Constantinoble, tomba desapareguda) |
Hegumen monestir d'Estúdion | |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme ortodox |
Activitat | |
Ocupació | monjo, escriptor, compositor |
Professors | Plato of Sakkoudion (en) |
Orde religiós | Monjos basilians |
abat i confessor | |
Celebració | Església catòlica, Església Ortodoxa, esglésies catòliques orientals |
Festivitat | 11 de novembre |
Iconografia | Com a monjo, amb un llibre a les mans |
Família | |
Mare | Theoctista |
Germans | Joseph of Thessalonica |
Teodor Estudita (grec antic: Θεόδωρος ό Στουδίτης; llatí: Theodorus Studita) (Constantinoble, 759 - Chalcite, Bitínia, 11 de novembre de 826) fou un abat del monestir d'Estúdion (Studium). Va entrar al monestir d'Estúdion, on era abat el seu oncle Plató, el 781, i el 794 el va succeir com a abat, quan aquell va renunciar. Fou un defensor del culte a les imatges i el seu zel li va procurar una gran reputació entre els monjos.
El 795 l'emperador Constantí VI es va casar amb Teòdota contra les lleis canòniques; Teodor va anatematitzar a l'emperador i va denunciar el patriarca Tarasi (que a l'any següent fou desterrat a Tessalònica). A la mort de l'emperador el 797, va ser cridat a Constantinoble on va entrar amb gran pompa i va aconseguir el favor de l'emperadriu Irene.
El 798, a causa d'un atac àrab, es va traslladar al monestir d'Estúdion, a tocar de Constantinoble. El 806 Nicèfor fou nomenat patriarca i l'abat Josep, que havia autoritzat el matrimoni de l'emperador Constantí fou restaurat en la comunió de l'església per un concili que va tenir lloc a la capital. Teodor s'hi va oposar i se li van unir molts monjos; el papa Lleó III el va condemnar i li va contestar amb arrogància i insolència; finalment fou desterrat el 809 junt amb el seu germà Josep i el seu oncle Plató, a una illa de la Propòntida.
Foren alliberats el 811, quan el 813 l'emperador Lleó V l'Armeni va emetre un edicte contra el culte de les imatges, Teodor s'hi va oposar i el va desafiar i va incitar al poble a la sedició; fou posat en residència vigilada però com que no parava d'enviar cartes contra l'emperador, fou enviat a presó (en va passar per unes quantes) fins que va acabar a Esmirna.
El 821 fou alliberat per l'emperador Miquel el Tartamut i va poder tornar a Estúdion, on va recuperar la condició d'abat. No es va fer més moderat i el 824, indignat per la manca de decisió de l'emperador contra els iconoclastes, va donar suport a Tomàs l'Eslau que volia enderrocar Miquel i quan l'intent va fracassar Teodor es va retirar de Constantinoble i finalment es va establir a l'illa de Calcita (Chalcite) on va morir cinc anys més tard mentre deia missa al monestir de Hagios Tryphon (Akritas, Bitínia).
Les seves obres són:
Fou sebollit al monestir de Sant Trifó, però el seu cos fou traslladat al monestir d'Estúdion el 26 de gener de 844. Fou canonitzat llavors per les esglésies catòlica i ortodoxa, amb festivitat conjunta l'11 de novembre.[1]